L’empat a res en el derbi madrileny ha deixat el Barça com a clar guanyador del cap de setmana a la Lliga Santander (0-0). Atlètic i Reial Madrid han protagonitzat un partit en què s’han trobat a faltar el futbol i les ocasions i que ha tingut com a conseqüència que els dos equips de Madrid dormin a deu punts dels blaugrana.

Nou escenari

Camp d’O’Donnell, vell Metropolitano, Vallecas, Vicente Calderón i, ara ja ho pot presumir, Wanda Metropolitano. Després de poc més de dos mesos de vida, el nou estadi matalasser ja pot dir que ha acollit un derbi madrileny i que ha viscut tot el que d’aquest se’n deriva: intensitat, picabaralles, errors, genialitats i polèmica. Molt més que un partit qualsevol.

I és que el primer derbi de la història del nou feu ha adquirit aires de final. En primer lloc, pels tres punts que el Barça havia aconseguit hores abans a només 20 quilòmetres, en la seva visita a Butarque. També perquè els blancs comptaven les dues últimes sortides (Girona i Tottenham) com a derrotes i no volien allunyar-se encara més de les primeres posicions. I per últim, però no menys important, perquè algunes de les estrelles d’ambdós conjunts, amb Griezmann i Cristiano al capdavant, volien aprofitar la transcendència del compromís per esvair tots els dubtes que els seus respectius inicis de temporada havien generat.

Al cap i a la fi, perquè un derbi és un derbi. I els derbis, com les finals, es poden guanyar o perdre, però no es negocia la intensitat. I els 45 minuts inicials han estat una clara demostració d’això: cap jugador ha donat una pilota per perduda, la lluita s’ha traduït en algunes entrades a destemps i els nervis han vençut la batalla a la qualitat. La vehemència ha guanyat la partida al futbol i les imprecisions a l’espectacle. Només Isco ha pogut afegir-hi una espurna de màgia a la funció.

Sense idees ofensives

Aquests partits s’acostumen a resoldre per detalls i Correa ha tingut a les seves botes la possibilitat de canviar el guió quan només s’havien disputat tres minuts. El davanter s’ha quedat sol davant Casilla, però el seu xut no ha trobat porteria, en la que ha estat l’ocasió més clara de la primera meitat. Els locals han tingut contra les cordes la seva presa i l’han perdonada. Oportunitat perduda.

Un xut llunyà de Cristiano de falta, de fet, ha estat tot el bagatge ofensiu que han deixat ambdós equips abans d’enfilar el camí dels vestuaris. La represa demanava a crits més voluntat de fer mal al contrari, i més tenint en compte que si el marcador no s’acabava movent el Barça dormiria a deu punts dels dos. Quedar-se quiets mentre els blaugrana s’independitzen poc a poc cap al títol de Lliga era una opció que ni Zidane ni Simeone es plantejaven.

Sobretot el segon, que tot just començada la segona meitat ha fet un canvi ofensiu: Carrasco ha substituït Thomas. La condició de local l’obligava a fer, ni que fos tímid, una aproximació a la busca del dolç premi de la victòria. Lluny de les intencions de cadascú, però, ningú s’ha atrevit a fer un pas en fals que els acabés condemnant i la represa ha tingut el mateix esdevenir que el que s’havia vist fins aleshores.

A la desesperada

Despropòsit rere despropòsit, Madrid i Atlètic de Madrid no han pogut deslliurar-se de les inseguretats i han patit per encadenar més de tres passades consecutives. Al contrari de les expectatives, Oblak i Casilla no han tingut feina fins els últims instants. I Oblak se n’ha sortit per sí sol, però el porter visitant ha necessitat de l’ajuda de Varane per evitar que una vaselina de Gameiro decantés el derbi a favor dels matalassers.

El Madrid ha volgut fer en deu minuts el que no havia fet durant 80 i, en aquesta ocasió, la sort no l’ha acabat somrient. Ningú sap patir tant, i fer-ho amb tanta normalitat, com l’Atlètic de Madrid. Els dos conjunts madrilenys s’han deixat dos punts vitals de cara a la lluita pel títol de Lliga i, sense cap mena de dubte, el Barça ha estat el clar vencedor del primer derbi de la història al Wanda Metropolitano.