Passeig monumental del Reial Madrid a Xipre. L'APOEL no ha estat ni rival, ni amic, ni enemic. Simplement és com si els locals no haguessin sortit al camp a competir després de la comoditat blanca que torna a fer somriure el Madrid. I amb sis gols a la Champions League n'han tingut suficient per refer-se dels dubtes de les últimes setmanes.
El Madrid ha arribat amb les mans buides, esperant recollir forces fruits al petit país europeu, i n'ha sortit amb un cabàs ple de coses. A part dels gols, els tres punts és una de les grans alegries que s'han pogut embutxacar. Com també la satisfacció individual dels més frustrats.
El passadís al campió
Més que un partit de la fase de grups de la Champions, en moments ha pogut semblar que era un partit d'exhibició i d'exaltació per al vigent campió d'Europa. Els xipriotes de l'APOEL encara estan en plena lluita per poder optar a seguir vius a Europa, però ni això ni la seva afició els han pogut esperonar.
Desapareguts des del primer minut, el partit només ha estat de color blanc. El Madrid, sense moure's gaire, corrent el necessari i esperant rebre els molts regals que l'APOEL finalment ha entregat. Zidane ha tret un onze respectable, amb jugadors habitualment titulars, i que han pogut consolar-se de les males sensacions prèvies al partit.
Aleshores ha arribat el moment dels premis dels gols. Sorprenentment Benzema ha recuperat l'olfacte golejador amb un doblet, Cristiano Ronaldo ha superat en només 90 minuts el seu rècord golejador a la Lliga d'enguany també amb dos senzills gols. I a la festa s'hi han apuntat Modric i Nacho.
Una golejada d'escàndol, però molt justa a Nicòsia. El Madrid ha tornat a ser un equip golejador, respira una mica a Europa, però acabarà segon de grup. L'APOEL ha tornat a decebre contra els blancs.