El Barça ha inscrit el seu nom amb lletres d’or als llibres d’història del futbol. Mai ningú havia remuntat un 4-0 a Europa. L'estadística ja forma part del passat. I el 8 de març, un dia que entra a l’imaginari col·lectiu culer. L’equip, liderat pel trident, ha aconseguit un impossible. Ha empetitit fins a la més mínima expressió un dels grans candidats a guanyar la Lliga de Campions, el París Saint-Germain. I ho ha fet perquè mai ha deixat de creure.
L’equip era conscient que havien de passar moltes coses durant el partit per tenir opcions d’entrar a l’eliminatòria. El primer gol, de Luis Suárez, era una premonició. I el Camp Nou va interpretar el missatge fent de jugador número 12 fins el final. L’eliminatòria va semblar perduda després de tenir-la a tocar però en només set minuts, els últims del partit, el Barça va aconseguir el bitllet pels quarts de finals. Ter Stegen, Neymar i Sergi Roberto van ser els protagonistes d’una nit d’alts i baixos amb final feliç.
El gol de Suárez
El Barça va començar el partit de la millor manera possible. Als tres minuts, Luis Suárez va aprofitar una pilota morta dins de l’àrea per fer, amb el cap, el primer gol del partit. L’equip es demostrava que podia superar un PSG que semblava imbatible. El gol va barrar el pas a l’ansietat, gran enemiga de qualsevol remuntada.
El sistema de Luis Enrique funcionava. El 3-4-3 sense laterals i amb les línies molt avançades tancava el PSG a camp propi i l’impedia sortir amb la pilota controlada. Els parisencs estaven condicionats per l’atmosfera del partit. Tot i això, en un contracop, Draxler va xutar contra les mans de Mascherano, una acció que s’hagués pogut interpretar com a penal. Només s’havien jugat 10 minuts.
Iniesta revifa el Barça
El domini total i absolut de la possessió no es traduïa en ocasions clares. Al Barça se li escapaven els minuts entre les mans i no podia fer res per evitar-ho. Neymar, impetuós, ho intentava de totes les maneres. Però el partit entrava en una dinàmica molt perillosa. Marxar 1-0 al descans era un premi massa petit pel que s’havia vist sobre la gespa. Andrés Iniesta va fer justícia.
El capità del Barça es va inventar una jugada individual per renéixer les esperances en la remuntada. Kurzawa, lateral del PSG, es va acabar fent el segon gol en pròpia abans de la mitja part. L’ambient era un altre. El Camp Nou hi creia. Una mica més. Només calia repetir els dos gols per portar l’eliminatòria a la pròrroga.
EFE
Messi ensorra Emery
El plantejament dels francesos havia fet aigües per tots costats. El PSG era conscient que només necessitava un gol per complicar-li (molt) la vida al Barça. Tot i això, va tirar la primera part a la brossa, centrant-se en protegir la porteria de Kevin Trapp. A la segona meitat, l’entrenador dels parisencs Unai Emery va canviar d’idea. El PSG va sortir a buscar el Barça. Com van fer al Parc dels Prínceps. Van tenir ocasions, com és lògic.
Als 50 minuts, Neymar va provocar un penal perquè Messi fes el 3-0. Quedaven 40 minuts. La remuntada estava a tocar. Més a prop que mai. El PSG ja no sabia què fer i quedava en terra de ningú. A mig camí entre l’ambició i la covardia.
Cavani fa més gran la gesta
El 4-0 era possible. El 6-1, gairebé impossible. En una jugada aïllada, el PSG va complicar la gesta. Edinson Cavani, davanter centre dels parisencs, va fer el 3-1 després d’enviar una pilota al pal. L’eliminatòria semblava enterrada al minut 62. El Barça necessitava tres gols més. S’esfumava la possibilitat de jugar una pròrroga.
Amb el Barça grogui, Ter Stegen es va encarregar de mantenir-lo dempeus. El porter alemany va tornar a ser decisiu aturant-li un u contra u al mateix Cavani. Era la sentència. Però el Barça s’exposava als ensurts, atacant i regalant metres a l’esquena de la defensa. El partit va entrar als últims cinc minuts amb un 3-1. Alguns socis van abandonar el camp. No sabien què es perdien.
Neymar compleix la seva promesa
Una falta magistral i un penal xutat a sang freda. En només tres minuts (del 88 al 91) el Barça va obrir els ulls. El doblet de Neymar explicava un dels seus millors partits vestit de blaugrana i li servia per complir la promesa que havia fet amb el vestidor. El Barça guanyava 5-1. Necessitava un gol per fer història.
EFE
La gent tornava corrents a l’estadi. Ningú es volia perdre un desenllaç que semblava escrit. La història esperava al costat de la cantonada i li reservava el protagonisme a un jugador de la casa. Justícia poètica.
Sergi Roberto desferma la bogeria
Minut 95. Última jugada. Ter Stegen abandona la porteria per jugar com un davanter centre més. Falta lateral a la dreta de l’atac del Barça. La centrada de Neymar queda curta però el refús el controla el mateix Ter Stegen per tornar-li la pilota al brasiler. Neymar retalla Verratti i centra amb la cama esquerra al cor de l’àrea petita.
La pilota sobrevola el cap de Gerard Piqué i es fa el silenci al Camp Nou. Aquell silenci previ a la histèria col·lectiva. Sergi Roberto, un jugador que s’ha guanyat a pols tots i cada un dels minuts al primer equip, es llença amb tot per fer el sisè gol. Eliminatòria a la butxaca i una gesta pel record.