Riudarenes és indirectament un poble de Primera divisió perquè allí és on el Girona FC entrena a diari. L'ambient fred i el sol escalfant de la tardor destaquen en ple mes de desembre en l'escenari rural de la zona interior gironina, però un conjunt de samarretes vermelles prenen el protagonisme. I entre elles hi és Àlex Granell (Girona, 1988), que ens rep per fer un balanç del gran inici de temporada del seu equip, d'autèntic rècord i un tant inesperat. El futbolista gironí ens parla de l'estrena a la màxima categoria del futbol espanyol i també movent-se en terreny extrafutbolístic.
El migcampista català, amb una cama esquerra única segons els seus companys, ja ha complert un somni, i ara li toca seguir pensant en gran. Crescut en el futbol més pur, ja és entre els millors del món. Amb el Girona ha viscut dos ascensos frustrats, però per fi li ha tocat l'hora d'estar al cim. El proper pas és estrenar-se com a golejador i després ser part important d'una temporada històrica per al Girona.
Esteu sorpresos amb l'inici de temporada que esteu fent?
No sé si sorprès és la paraula, però sí que estic orgullós de com està funcionant el Girona, de l'arrencada que hem fet. Crec que tothom estava amb dubtes de quin seria el rendiment del Girona a Primera divisió, que és lògic, però evidentment les primeres jornades han demostrat que estem preparats per competir contra qualsevol.
Com valores el paper que estàs tenint?
En sintonia amb l'equip. M'estic trobant molt bé, molt còmode i adaptat a la categoria. També tenia els meus dubtes personals de com seria, l'exigència a la màxima categoria, però també ho facilita el fet de jugar amb uns companys que ens coneixem a la perfecció. I tenim un entrenador que porta molts anys a la casa, que no és fàcil a dia d'avui, i amb el qual tenim aquest vincle que sé perfectament què em demana i ell sap el que puc donar en la meva millor versió.
La clau d'aquest èxit a què es deu?
Hi ha un grup que a nivell humà és molt sa i molt bo, que els egos personals estan molt controlats, i tothom té clar que el més important és el col·lectiu. Aquí hi ha 24 futbolistes que pensen que el bé del Girona és el bé personal. I aleshores tenim un sistema de joc una mica peculiar i que tothom es sorprèn que segueixi funcionant tan bé a Primera divisió. Però els sistemes els fan els futbolistes, tenim molts jugadors que ens el coneixem de memòria i això facilita molt la feina pels que ens toca jugar el cap de setmana.
Quedar-vos a les portes de l'ascens en diverses ocasions us ha fet més forts?
Es diu que el fracàs et fa més fort o et mata. Si hem estat capaços de ser colpejats un parell de vegades i de no ascendir quan era el somni de cadascun dels futbolistes del Girona, del club i de la ciutat, i a la tercera et tornes a aixecar, ho tornes a intentar i ho aconsegueixes crec que diu molt de la personalitat dels jugadors del Girona. Aquesta és l'essència del club i de la ciutat que mai ha decaigut, mai s'ha desanimat i hem seguit al peu del canó fins aconseguir el somni de molts. L'ascens ens ha costat tant que ara no ens podem permetre el luxe de deixar-ho escapar.
Personalment què significa aquest ascens?
És un somni fet realitat. No t'enganyaré, però fa molts anys enrere l'ascens no era cap somni perquè era inimaginable. D'haver pensat jugar a Primera divisió hagués estat un il·lús. A mesura que he anat escalant categories m'ha anat passant pel cap i després del primer any a Girona que ens vam quedar a les portes de l'ascens sí que va ser un dels objectius que creia que podria ser real. I l'any passat ascendir amb el club de la meva ciutat, amb el club en el qual em vaig formar, el club de qui em vaig posar la primera samarreta de la meva vida, fer-ho també com un dels capitans... tots els ingredients fan que sigui una de les experiències més maques que he viscut mai.
I aquesta inimaginable sensació també la tenies fa quatre anys quan estaves jugant al Prat a Segona divisió B?
Sí, i tampoc tan enrere. Hi ha un impasse que me'n vaig a Cadis, que allò sí és el futbol professional, i m'ajuden a visualitzar que és el que jo desitjo en el futur. I tenia clar que allò era el que jo volia. Conviure en el món professional i havia de fer el que fos per aconseguir-ho. Després l'any al Prat és dur perquè l'equip no aconsegueix la permanència a la categoria, però a nivell individual sí que és un bon any perquè les coses em surten bastant bé i tinc l'oportunitat de firmar pel Girona. Amb els dubtes de si puc estar en plantilla, però després és quan entra aquest vincle amb l'entrenador Pablo Machín i em veu en condicions per estar al Girona. I això segueix fins al dia d'avui.
Com és Pablo Machín per explicar aquest èxit?
És una persona que té molt clara la seva idea de joc, que té molt clar com es treballa per aconseguir bons resultats i té una metodologia de treball en la qual hi creu cegament. Una de les seves grans virtuts és que no mira el DNI dels futbolistes, ni les procedències, sinó que mira el rendiment immediat. No és fàcil a vegades prendre decisions quan tens 24 o 25 persones que t'estan observant, i ell sempre ho fa mirant el bé col·lectiu de l'equip.
I què significa assolir l'èxit sent capità?
Per a mi és molta responsabilitat. És intentar extrapolar els valors del club a dins del camp, també fora els terrenys de joc amb els mitjans de comunicació i amb l'afició. També ser una persona propera i que intenta anar en sintonia amb els valors del club, i després el que és portes endins intentar ser una persona responsable i un referent per als nouvinguts. Tinc grans referents com Eloi Amagat o Felipe Sanchón que m'han ajudat molt a visualitzar com ha de ser un gran capità. Per a mi és un orgull poder lluir el braçalet de capità.
Jugar a Primera només m'ha canviat en la repercussió
T'ha canviat la vida ser de Primera?
No m'ha canviat gens. La meva vida és la mateixa. Segurament si m'hagués trobat amb aquest èxit col·lectiu als vint-i-pocs anys la resposta hagués estat diferent. Però ara m'agafa amb 29 anys, amb un nivell de maduresa molt centrat, tinc clar quins són els meus objectius vitals, sé perfectament com és el meu cos, els hàbits que haig de tenir, les hores de descans que necessito, els aliments que haig d'ingerir... per tant tinc la vida molt ordenada i el meu context no ha canviat. Sóc de Girona, els meus amics, la meva família, la meva parella són el mateix entorn. Jugar a Primera només m'ha canviat en la repercussió perquè a nivell personal el meu dia a dia és exactament igual.
El proper pas és estrenar-te com a golejador a Primera?
Sens dubte. És una cosa que tinc entre cella i cella. Tinc l'ambició de no només ser un jugador que assisteix, sinó que també marca. Em queda el regust molt amarg del dia del Sevilla que vaig fallar un penal en els últims minuts de partit. Crec que allà era un gran moment per estrenar-me com a golejador a Primera divisió, però no va poder ser. I ara cada jornada tinc una o dues aproximacions a l'àrea. Estic convençut que aviat celebrarem algun gol de Granell.
Ara els rivals us tenen un cert respecte?
No som aquell nouvingut que han de guanyar amb certa facilitat. El Girona a dia d'avui s'ha guanyat el respecte i els elogis de tothom. A vegades això també és perillós perquè veníem amb una il·lusió i amb ganes de demostrar, però quan tothom et raspalla l'esquena tendeixes a relaxar-te. El respecte el teníem per la manera que jugàvem.
Es pot somiar amb Europa?
A mi em sembla agosarat. Veient els rivals i el club en el qual estem crec que no és moment ni és oportú parlar de coses més ambicioses que no sigui la permanència.
I en un futur?
Aquí hi ha un projecte darrere que és important, que és estable i estic convençut que en els propers anys si el Girona segueix mantenint la categoria el club creixerà de tal manera que potser sí estarem a Europa en un futur no molt llunyà.
On has jugat fins ara, amb quin estadi et quedes?
Amb el debut a San Mamés. Ja hi havíem jugat amb el filial, però amb menys de deu mil persones. Aquesta vegada l'ambient era totalment diferent. Va ser el primer partit en què el Girona va estar un punt més neguitós per l'atmosfera que es vivia. Fins aleshores havíem jugat grans partits contra Manchester City, Atlètic de Madrid o Màlaga, però a Montilivi. A San Mamés va ser l'escenari més emotiu perquè vèiem la grandesa del què s'havia aconseguit.
I amb quin rival?
Amb el Reial Madrid i amb Isco. En aquesta terra el Madrid no acostuma a ser molt benvingut, i és un dels grans equips del món. Va venir a Montilivi i tal com va anar el partit (amb victòria final del Girona) serà un dia inesborrable en la memòria de tots els gironins i de tots els aficionats del futbol. Diu molt del Girona.
Em fa molta il·lusió pensar en el dia que pugui jugar al Camp Nou
Tens marcat al calendari el partit del Girona al Camp Nou?
Sí, però al final hi ha tantes circumstàncies que marquen si podràs ser-hi o no que ara no em plantejo res contra el Barça. Ara em limito a intentar jugar el proper partit perquè no tinc crèdit a Primera. No vaig poder jugar contra el Barça a Montilivi, però em fa molta il·lusió pensar en el dia que pugui jugar al Camp Nou.
I ara toca l'Espanyol...
És un dels grans equips de Catalunya, el segon millor, i esperem que d'aquí uns anys el Girona pugui agafar aquesta plaça. Crec que l'Espanyol està fent les coses molt bé i també és un club que té un projecte darrere molt important. Fàcilment poden jugar de titulars sis, set o vuit jugadors formats a la base, cosa que diu molt del que es potencia a l'Espanyol. I en definitiva també ha de ser un exemple per al Girona on poder-se emmirallar perquè ja no pateixen per salvar la categoria gairebé mai. I aquí és on ha d'arribar el Girona en el futur.
Com va el procés de la teva renovació?
Hi ha hagut una primera conversa, però és un tema que intento deixar i que la gent propera a mi se n'ocupi. Tinc clar que hi ha un sentiment molt fort per aquest escut, però també sóc conscient que tinc una edat i estic en un moment que no he de desaprofitar oportunitats. El meu màxim desig és, si puc, jugar a Primera amb el Girona, però sinó a un altre lloc. A dia d'avui la renovació no és una cosa que tingui perspectives de tancar-se aviat.
Com valores la relació del Girona i el Manchester City?
Agraeixo molt que van venir els màxims responsables del Manchester City i ens van explicar el projecte i els motius pels quals havien decidit fer-se en propietat del Girona. Hi ha gent aquí que ha deixat molt clar que l'entitat no pot perdre la seva essència i que el Girona ha de seguir tenint gent de Girona i potenciant el futbol base. Ara bé, tota ajuda del City és benvinguda, però ha de ser amb comptagotes, sense que l'afició perdi la sensació que hi ha tres, quatre o cinc jugadors de la ciutat per sentir-se identificats.
I què us van explicar?
Ens van dir que van apostar pel Girona per la idea de club. Com a ciutat encaixava amb l'estil que buscaven, i evidentment pel desig del Girona de seguir creixent en la màxima categoria. És una gran sort tenir un gegant com el Manchester City al darrere.
És una gran sort tenir un gegant com el Manchester City al darrere
A vosaltres com us afecta?
Al final tenim competència sobre el terreny de joc. Jugadors que tenen un talent que no havia vist mai, com Douglas Luiz. Són molt joves i els va molt bé formar-se al Girona. És beneficiós per a totes les parts.
Amb aquesta relació que hi ha, tu t'imagines vestint la samarreta del City?
Si ja és inimaginable el Girona a Europa, no seria tan il·lús de pensar en què puc jugar algun dia al Manchester City de Pep Guardiola. A nivell particular amb 29 anys m'he de centrar en altres coses, però no pas menys ambicioses.
I veus Pere Pons jugant al City?
Això són paraules majors. Algun dia se li pot donar l'oportunitat de volar i de demostrar el talent que té per jugar en un gegant. Si veiem l'evolució d'en Pere en els últims anys es veu que no té sostre. I això m'enorgulleix molt d'ell. És un jugador humil, que escolta, que té ganes d'aprendre i sobretot té molt respecte. És un jugador que està preparat per assolir tots els reptes que es marqui.
Entens les crítiques als esportistes quan hi ha una mínima expressió en termes polítics?
El futbol és l'esport més important segurament de tots perquè tothom opina dins i també fora del terreny de joc. Nosaltres hem d'intentar ser el màxim de futbolistes possible i centrar-nos en la nostra feina. El que passa que no hem d'obviar que si se'ns pregunta de política hem de saber i hem de poder respondre, sempre amb respecte, però hem de poder dir el que un pensa. És la opinió de cadascú igual que la té qualsevol persona sigui o no futbolista. No ha de ser contradictori defensar una cosa sense criticar una altra. Vol dir estar d'acord amb un tema. Jo no aplaudeixo que es critiqui els futbolistes per mullar-se.
Els futbolistes sou conscients de la implicació de l'esport en la política?
Evidentment el futbol té una repercussió tan gran que arriba a tots els temes. Ja no només en el joc del futbol, sinó qualsevol símbol o comentari té una repercussió major perquè la persona que ho fa és pública i arriba a molts més mitjans de comunicació.