Repassa els 10 moments que han marcat el món del futbol durant el 2016. Des de la mort de Johan Cruyff, passant pel fitxatge més car de la història i acabant amb l’accident aeri del Chapecoense. La llista, ordenada de manera cronològica, serveix per resumir un any on Leo Messi ha tornat a brillar amb més força que ningú però ha perdut una altra final amb la selecció argentina, la tercera consecutiva.

La llegenda de Cruyff segueix viva

Un dels personatges més transcendents a la història del Barça va morir al no poder superar un càncer de pulmó. Johan Cruyff, tot un revolucionari del futbol, va deixar una gran empremta a Barcelona i Holanda que es va fer palesa en la gran repercussió que va tenir la seva defunció. Homenatges, mosaics, una publicació de la seva biografia... Qualsevol cosa que es fes per ell i la seva llegenda no era suficient.

D’entre les moltes veneracions que es van fer a la seva figura, la més espectacular es va viure al Clàssic del Camp Nou del 2 d’abril. 90.000 cartolines van ser repartides entre tots els assistents a l’estadi per tal d’elaborar un mosaic que vestís una samarreta blaugrana amb el número 14 acompanyada de la frase “Gràcies Johan”.

El Leicester i la seva gesta a la Premier

Els Foxes van protagonitzar una de les gestes més increïbles de la història de futbol. Després de 132 anys d’història, el modest club de East Midland va guanyar per primer cop la Premier League quedant per sobre d’equips com els Manchesters, el Liverpool o el Tottenham; la caputxeta vermella es va menjar als llops.

Jugadors que fins al moment havien jugat en segones i terceres divisions com Riyad Mahrez, Jamie Vardy o N’Golo Kanté van desmuntar qualsevol guió escrit, i Claudio Ranieri va aconseguir amb el Leicester el que no havia assolit anys enrere en quatre temporades al capdavant del Chelsea. Tot un somni fet realitat. Els guanyadors no podien estar més feliços.

La marxa enrere de Messi amb la selecció

A la tercera no va anar la vençuda. Després de les derrotes a les finals del Mundial 2014 i de la Copa Amèrica 2015, l’Argentina de Leo Messi va encadenar una altra decepció a l’edició centenària de la competició sud-americana. L’astre blaugrana va fallar des dels 11 metres a la tanda de penals i Xile es va tornar a coronar per segon any consecutiu. El cop va ser molt dur, i Leo va anunciar que deixava l’albiceleste.

No obstant això, l’extrema mobilització del país i la petició expressa del nou seleccionador, Edgardo Bauza, van fer que Leo Messi es replantegés la situació. Al final, el ‘10’ va decidir tornar a vestir la samarreta del seu combinat nacional i va acabar essent el jugador decisiu que sempre ha estat a la fase classificatòria per al Mundial de Rússia 2018.

L'Eurocopa de les seleccions modestes

Les seleccions de futbol de Gal·les i Islàndia van acaparar totes les mirades durant l’Eurocopa disputada a França. Tot i que Portugal va ser la protagonista principal de l’esdeveniment, el combinat liderat per Cristiano Ronaldo va comptar amb dos actors secundaris que ningú esperava però que van interpretar un gran paper.

Els seguidors més romàntics del futbol van vibrar amb dues seleccions que no tenien altes expectatives abans d’iniciar el torneig. Els primers, comandats per Gareth Bale, van ser capaços de plantar-se a les semifinals, mentre que el conjunt islandès no va passar de quarts però va escriure al seu currículum una treballada victòria davant Anglaterra. I més d’una ‘haka’ que passarà a la història.

Pogba fa saltar la banca

Paul Pogba es va convertir durant el 2016 en el futbolista més car en la història del futbol. El Manchester United va recuperar Pogba per 105 milions d'euros després de deixar-lo escapar gratis el 2013, una operació que supera les del Reial Madrid amb Gareth Bale i Cristiano Ronaldo.

El migcampista francès era una de les peticions de José Mourinho però l'United va acabar pagant un preu desorbitat per un bon futbolista. La Juventus va saber jugar el seu paper per treure-li fins l'últim euro als anglesos, necessitats de carisma i futbol. En els seus primers mesos a Old Trafford, Pogba va fer gols però va ser incapaç de brillar al nivell d'un jugador del seu preu. 

El retrobament de Guardiola i Mourinho

La Premier League va aconseguir reeditar el duel entre Pep Guardiola i José Mourinho. Els diners de Manchester City i Manchester United van portar els dos entrenadors a Anglaterra. Guardiola començava un cicle nou amb un club a la seva disposició mentre que Mourinho necessitava guanyar el més aviat possible per recuperar la grandesa de l’United i el prestigi perdut al Chelsea. El 10 de setembre es van veure les cares per primera vegada a la Premier en un partit que va guanyar el City (1-2). Un mes i mig després, l’United es va revenjar eliminant-lo de la Copa de la Lliga (1-0).

Tant Guardiola com Mourinho animaran durant el 2017 la lliga més competida d’Europa. A Anglaterra guanyen en espectacle i els entrenadors tenen ja més pes que molts futbolistes. El duel entre Guardiola i Mourinho n’és l’exemple. 

EFE

Piqué dirà adéu a Espanya

Gerard Piqué va dir prou. Cansat de ser el centre de les crítiques d’una part de l’afició espanyola per posicionar-se a favor del dret a decidir i buscar-li les pessigolles al Madrid, el central va anunciar que deixaria la selecció després del Mundial de Rússia del 2018. El detonant de la decisió de Piqué van ser els insults que va rebre després de tallar-se les mànigues de la samarreta en un partit contra Albània.

L’opinió pública va interpretar (erròniament) que s’havia tallat la bandera espanyola com una mostra més de la seva ‘continuada falta de respecte’ a La Roja. Amb 31 anys, Piqué deixarà la selecció després d’haver estat un pilar fonamental en un Mundial i una Eurocopa.

L'accident del Chapecoense

Sens dubte una de les tragèdies més impactants del futbol en els últims anys. L’accident aeri de l’Associação Chapecoense de Futebol que va provocar la mort de jugadors, tècnics i periodistes brasilers quan aquests es dirigien a la final de la Copa Sud-americana va transcendir de qualsevol aspecte esportiu.

El món del futbol va simpatitzar amb l’equip brasiler d’una forma commovedora; el Club Atlético Nacional va demanar a la Conmebol que li atorgués la Copa que havien de jugar-se contra ells, moltes entitats van mostrar el seu costat més solidari i d’altres van realitzar gestos a l’altura de les circumstàncies. El Barça, sense anar més lluny, va demanar al Chapecoense que sigui el proper rival al Gamper.

EFE

La Pilota d'Or de Messi que té Cristiano

Els títols van donar a Cristiano Ronaldo una Pilota d’Or que es mereixia Leo Messi. Guanyar la Lliga de Campions amb el Madrid i aconseguir l’Eurocopa amb Portugal van ser suficients perquè Ronaldo s’apropi en guardons individuals a l’extraterrestre que és Messi. El 10 del Barça va tornar a deixar un altre any pel record, sent un dels artífexs del doblet de l’equip (Lliga i Copa).

Cristiano llueix quan marca, en canvi, Messi ha madurat fins el punt de gaudir més assistint que marcant. Ningú s’atreveix a posar-li límits al seu futbol perquè, tot i la col·lecció d’exhibicions, aconsegueix sorprendre amb trucs nous cada cap de setmana. I això, més enllà de premis, és el millor reconeixement.

Les estelades guanyen la guerra

La Delegació del Govern central i la UEFA van intentar prohibir la bandera però no ho van aconseguir. Abans de la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla, la Delegació del Govern a Madrid va impedir l’exhibició d’estelades justificant-se en la llei contra la violència a l’esport. Un dia després de l’anunci, un jutjat de Madrid revocava la mesura perquè no considerava provat que la bandera independentista “pugui incitar a la violència, el racisme o a la xenofòbia”.

La UEFA va començar la seva croada contra les estelades i el Barça amb una multa per l’exhibició de banderes independentistes durant la final de la Lliga de Campions del 2015 contra la Juventus. El màxim organisme del futbol europeu va seguir multant el club i el club va recórrer les sancions al Tribunal Superior d’Arbitratge Esportiu (TAS). Sense resolució del Tribunal, els dos bàndols han volgut arribar a un pacte: El Barça retira el recurs i la UEFA admet que “les regles han d’evolucionar” i que l’estelada no és una bandera ofensiva.

Bernat Aguilar