Els italians tenen una altra oportunitat per consumar una revenja que ja fa vuit anys que esperen cobrar-se. Tot va començar a l'Eurocopa del 2008, quan la selecció de Luis Aragonés va eliminar els 'azzurri'. Una tanda de penals èpica classificava Espanya per les semifinals i derrocava el mur psicològic de La Roja.
Quatre anys després, a la següent Eurocopa, la història es repetia. Les dues seleccions van coincidir a la fase de grups (1-1) i ambdues es van classificar i van avançar fins trobar-se, una altra vegada, a la Final. Allà l'exhibició d'Espanya va ser total per emportar-se el títol (4-0).
El 2013, italians i espanyols es van tornar a trobar, aquesta vegada a Brasil a la Copa Confederacions. La semifinal acabó 0-0 i la loteria dels penals va tornar a somriure Espanya.
Fins avui, tres partits decisius i tres eliminacions doloroses d'Itàlia a mans d'Espanya. Aquesta nit en poden ser quatre.
L’estadi que acollirà el partit de quarts de final entre Itàlia i Espanya li porta grans records a l’afició del Barça. El 17 de maig del 2006, Carles Puyol va aixecar al cel de París la segona Lliga de Campions del club.
El Barça es va imposar a l’Arsenal de Thierry Henry i Cesc Fàbregas per dos gols a un. Tot i començar perdent pel gol de Sol Campbell, els blaugrana van remuntar el partit a la segona part gràcies a les dianes de Samuel Eto’o i Juliano Belletti.
Itàlia i Espanya arriben als quarts de l’Eurocopa pel mateix camí. Les dues seleccions es van classificar després dels dos primers partits de la fase de grups però van perdre l’últim. Així han estat els resultats:
Itàlia
- Bèlgica 0-2 Itàlia
- Itàlia 1-0 Suècia
- Itàlia 0-1 Irlanda
Espanya
- Espanya 1-0 República Txeca
- Espanya 3-0 Turquia
- Croàcia 2-1 Espanya
Itàlia: Buffon; Florenzi, Barzagli, Bonucci, Chiellini, De Sciglio; De Rossi, Parolo, Giaccherini; Éder i Pellè.
Espanya: De Gea; Juanfran, Piqué, Ramos, Alba; Busquets, Iniesta, Cesc; Silva, Nolito i Morata.
Àrbitre: Cuneyt Cakir (Turquia)
Els dos porters titulars d’Espanya i Itàlia representen el canvi generacional a la porteria. Gianluigi Buffon, porter d’Itàlia, té 13 anys més que David de Gea, l’elegit de Del Bosque per defensar els tres pals d’Espanya.
Buffon va debutar amb la selecció ‘azzurri’ el 29 d’octubre de 1997, quan De Gea només tenia set anys. El porter de la Juventus és tota una institució a Itàlia, on porta sent la referència de la selecció nacional des de fa quinze anys. Buffon acumula 158 internacionalitats i el seu punt més àlgid el va viure l'any 2006, quan Itàlia va guanyar el Mundial d’Aelmanya.
Si la selecció espanyola cau eliminada, el partit es pot convertir en l'últim de Vicente del Bosque com a seleccionador nacional. Tot fa indicar que el cicle de l’entrenador s’acabarà després d’aquesta Eurocopa per donar pas a un relleu generacional a la banqueta.
Del Bosque va tenir la difícil tasca de prendre el relleu d’un equip exitós com és el que va deixar Luis Aragonés. L’exentrenador del Reial Madrid va actuar amb molta mà esquerra per dirigir un grup talentós cap el seu màxim rendiment. I és així com va arribar el Mundial de 2010 i l’Eurocopa de 2012 en l’època daurada del futbol espanyol.
Dago Escorcia: M'encanten aquests himnes en els quals els futbolistes canten amb l'ànima. El d'Itàlia, per exemple, cantat per Buffon i companyia com si es juguessin la vida. Si fos per això, Itàlia aniria guanyant ja.
La selecció de Conte no regala la pilota i surt llençada quan Espanya comet errades en defensa o en zona de creació. Itàlia, molt ben plantada amb defensa de tres jugadors i dos carrilers avançats. El mateix sistema que fa servir la Juventus.
Itàlia es deplega molt bé en atac i ja ha avisat en un parell d'ocasions. Espanya no ha tingut cap oportunitat clara i viu els pitjors moments d'aquesta Eurocopa.
Dago Escorcia: Gran començament d'Itàlia. Espanya no té la pilota. Tampoc idees. Itàlia juga com un país unit, Espanya està fragmentada. Ha d'aparèixer Iniesta.
El seleccionador espanyol no para de donar ordres i indicacions als futbolistes. Amb especial insistència a Nolito i Jordi Alba, la banda esquerra de la selecció i la que queda més a prop de la banqueta.
El lateral esquerre d'Itàlia ha vist la targeta groga per una agafada sobre Juanfran.
Els italians tenen les idees molt clares. Amb pocs tocs sumen molta gent a l'àrea contrària i la defensa de la selecció pateix reculant. Parolo ha estat a punt de fer el primer gol en una rematada de cap.
El central del Reial Madrid ha refusat una centrada lateral de manera acrobàtica i la pilota ha sortit fregant el travesser de la porteria de David De Gea. Córner per Itàlia.
Magnífica falta d'Éder que De Gea rebutja malament i els italians molt atents només han hagut d'empènyer la pilota. El central Chiellini ha estat el més llest de tots.
#ITA 1-0 #ESP El gol de Chiellini pic.twitter.com/YTdJDzqd3M
— Sphera Sports ® (@SpheraSports) 27 de juny de 2016