Tal dia com avui de l'any 1482, fa 535 anys, els reis Ferran d'Aragó i Isabel de Castella nomenaven Tomás de Torquemada Inquisidor General de la corona de Castella. La Inquisició seria la primera i l'única institució que exerciria la seva funció de manera centralitzada i unificada en el conjunt dels Estats hispànics durant el regnat de Ferran i Isabel. I també -fins a l'entronització dels Borbons- en els regnats dels seus descendents durant més de dos segles. La Inquisició es convertiria en el braç executor de les polítiques de repressives dels Habsburg hispànics que anaven molt més enllà de la qüestió estrictament religiosa. Una poderosíssima policia política amb plenes competències judicials.

Per a aconseguir reunir el càrrec d'Inquisidor General de tots els països hispànics en la figura de Torquemada -que era el propòsit final del seu nomenament- prèviament van haver d'ordir l'assassinat de l'Inquisidor General del regne d'Aragó -no de la Corona- Pedro Arbués, a Saragossa (1485) en una operació truculenta mai aclarida. La propaganda d'Estat va fabricar la hipòtesi del contuberni judeoconvers i es va acusar formalment a l'elit judeoconversa saragossana d'haver inspirat i ordenat l'assassinat d'Arbués. També es van practicar nombroses detencions i execucions de destacades persones del món polític, jurídic i acadèmic aragonès contràries a la implantació de la Inquisició.

Torquemada es nomenat Inquisidor General. Els Reis Catòlics i Torquemada

La conseqüència directa de l'assassinat d'Arbués va ser la desaparició de l'elit mercantil saragossana -de tradició judeoconversa- i el seu desplaçament cap a València, Barcelona i Nàpols. Allà la Inquisició tenia veritables problemes per implantar-se -com anteriorment havia passat a Saragossa- a causa de la decidida oposició de les seves elits dirigents. Aragó, per la seva situació geogràfica, va ser convertida en el laboratori de proves de les polítiques unificadores castellanes. Però l'escàndol que va generar l'assassinat d'Arbués -durament censurat per les elits (polítiques, culturals i econòmiques) de Saragossa, Barcelona i València- va obligar Toledo a aparcar -si més no alentir- els propòsits inicials.