Tal dia com avui de l'any 2010, fa 7 anys, un milió cinc-centes mil persones es manifestaven als carrers del centre de Barcelona contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya del 2006. La resolució en declarava “ineficaç jurídicament” el preàmbul —que definia Catalunya com a nació—, en declarava 14 articles “inconstitucionals” —els que establien, entre altres, que el català era la llengua preferent de l'Administració i vehicular del sistema d'ensenyament— i en reinterpretava 27 articles més que articulaven, entre altres, el sistema jurídic i legal català. En la sentència s'esmentava fins a catorze vegadesla indisoluble unidad de la nación española”.

L'Estatut del 2006 havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat per la ciutadania. També havia obtingut el suport de més de 1.500 entitats del teixit associatiu i cultural del país. I poc després passaria el sedàs de les cambres parlamentàries espanyoles emparat en la majoria del PSOE.  Però el PP, llavors a l'oposició, va instrumentalitzar una operació anti-Estatut per desgastar el Govern espanyol. Cinquanta diputats de la dreta espanyola van presentar un recurs d'inconstitucionalitat que es resoldria tres anys després amb la sentència contra l'Estatut i contra les cambres parlamentàries i la societat que l'havien aprovat. Mentrestant, el PP havia desplegat una forta campanya anticatalana que seria un dels seus trumfos per guanyar les eleccions generals de 2011.

La sentència del Tribunal Constitucional va aixecar una colossal onada d'indignació a la societat catalana. Posava de relleu la pervivència d'un bloc nacionalista espanyol de tradició atàvica i monolítica, profundament arrelat en les estructures de poder espanyoles, que xocava frontalment amb la voluntat de progrés i la vocació de llibertat de la societat catalana. La manifestació del 10 de juliol de 2010 —fins llavors, la més multitudinària de la història de Catalunya— marcaria un abans i un després en les relacions entre Catalunya i Espanya. Seria la primera d'un seguit de grans manifestacions reivindicatives celebrades en les Diades Nacionals de l'11 de setembre, que farien gravitar una part important d'aquesta societat cap a l'horitzó de la independència.

Imatge: Manifestació del 10 de juliol de 2010 / Font: Òmnium Cultural