Tal dia com avui, fa 867 anys, les tropes de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i d'Ermengol VI, comte d'Urgell, entraven a Lleida, l'última gran plaça musulmana dins del territori del futur Principat. L'any anterior s'havia guanyat Tortosa i les terres de l'Ebre català. I únicament restava en poder de la mitja lluna el petit enclavament de Siurana –un penya-segat del Montsant–, que va ser incorporat quatre anys més tard. Amb la conquesta de la ciutat de Lleida i de les terres del Baix Segre, es dibuixava el mapa definitiu de la futura Catalunya.

La conquesta de Lleida no va estar exempta de polèmica. L'Aragó, que es projectava sobre el territori de l'antiga nació ibèrica dels ilergets –entre els rius Gállego i Segre–, considerava que estava dins dels futurs límits del seu regne. I l'Urgell –llavors encara un comtat independent que s'expandia seguint el curs del Segre– ambicionava el mateix projecte. Malgrat que Ramon Berenguer IV ja era hereu de l'Aragó, van pesar més els vincles culturals i polítics entre Barcelona i l'Urgell. I en una acció militar conjunta, Lleida era conquerida i incorporada al món polític, cultural i lingüístic català.

Quan els comtes catalans van entrar a la ciutat, els musulmans van iniciar massivament el camí cap a València –encara islàmica–. La ciutat va ser reocupada per urgellesos, pallaresos, osonencs i ceretans. Va ser dotada d'un govern municipal autònom: la Paeria, que consagrava el domini compartit entre Barcelona i l'Urgell. Al cap d'un segle esdevindria la ciutat més poblada i més important de la Catalunya interior. Una realitat que Ramon Muntaner –autor d'una de les quatre grans cròniques catalanes medievals– va il·lustrar amb la citació següent:  “Barcelona és cap de Catalunya a la marina; a la terra ferma, Lleida”.