Tal dia com avui de l'any 1245, fa 772 anys, moria el comte independent Ramon Berenguer V de Provença. Amb la proclamació de la seva filla menor i hereva Beatriu, s'obria un període d'incertesa que acabaria desplaçant la Provença de l'òrbita política del casal de Barcelona als interessos de la dinastia Anjou, que llavors ocupava el tron de França. Beatriu, que quan va heretar el comtat de Provença tenia 14 anys, seria obligada per la seva mare, la comtessa emèrita Beatriu de Savoia, a casar-se amb Carles d'Anjou, germà petit del rei Lluís IX de França. Els hereus de Carles i Beatriu serien cognomenats Anjou i passarien a gravitar en l’òrbita política i econòmica del regne francès fins a la plena incorporació a la corona francesa.

El comtat independent de Provença estava vinculat al casal de Barcelona des de l'any 1112, quan la comtessa hereva Dolça de Provença s'havia casat amb el comte independent de Barcelona Ramon Berenguer III. L'hereu de Ramon Berenguer i de Dolça seria comte independent de Barcelona i de Provença. Encara faltaven 25 anys per a la negociació entre catalans i aragonesos, i Barcelona i la Provença creaven una unió dinàstica. A partir de 1184, els comtes delegats de Provença -sempre membres del casal de Barcelona- aconseguirien convertir el seu càrrec en hereditari: Ramon Berenguer V nomenaria hereva Beatriu sense que el seu cosí Jaume I de Barcelona i d'Aragó li ho pogués impedir.

Plànol d'Ais de Provença, capital històrica de la Provença (1680) / Font: Arxiu Departamental de les Boques del Roine

Però malgrat el que pugui semblar, la intenció de Ramon Berenguer V no era allunyar la Provença de l'òrbita política catalana. El darrer comte provençal de la nissaga Berenguer va casar les tres filles grans amb membres de les cases reials francesa i anglesa, i va reservar el comtat, a propòsit, per a la petita Beatriu. Les fonts revelen que va negociar el casament de Beatriu amb diversos membres de la branca catalana dels Berenguer. Però la mort sobtada del comte va deixar la decisió en mans de la comtessa vídua, Beatriu de Savoia, mare de Beatriu de Provença, clarament partidària de bascular cap a França. D'aquell període d'unió amb Barcelona, la Provença ha conservat les quatre barres de la senyera catalana a l’estendard.

 

Imatge principal: Mapa de Provença (1621) / Font: Arxiu Departamental de les Boques del Roine