Tal dia com avui, fa 668 anys, va tenir lloc la batalla de Mislata (País Valencià), que va enfrontar les tropes del rei Pere III (el de la plenitud catalanoaragonesa) contra els exèrcits privats de l'aristocràcia valenciana (la Unió de València). La derrota dels revoltats va significar la liquidació definitiva del moviment. Aquesta revolta, però, no va tenir mai caràcter ni social ni nacional. A diferència de la revolució de les Germanies, que va esclatar un segle i mig més tard, va ser un conflicte que va enfrontar –exclusivament– els dos estaments més poderosos del règim feudal al País Valencià: l'aristocràcia local contra l'autoritat reial.

L'any 1348 la corona catalanoaragonesa havia assolit –pràcticament– el punt culminant de la seva expansió territorial. Nàpols s'hi incorporaria unes dècades més tard, però al mateix temps es perdrien Atenes i Neopàtria. L'expansió peninsular i mediterrània era el resultat d'un gran pacte entre els principals actors del règim feudal. Les tres potes del sistema. Monarquia, aristocràcia i Església –pactes a banda– rivalitzaven pel poder polític i econòmic. Algunes cases nobiliàries i alguns ordes monàstics acumulaven més patrimoni i més recursos que la mateixa monarquia, que, en moltes ocasions, veia limitades les seves funcions a la simple coordinació de les grans empreses militars.

En els cent anys que van separar la conquesta del país (1245) de la revolta de la Unió (1348), l'aristocràcia valenciana havia adquirit una gran força econòmica, que residia en les particularitats del territori. Uns 100.000 moriscos (que havien quedat atrapats a la zona després de la conquesta, quasi la meitat del cens del país) s'havien convertit en una gegantina massa de població semiesclava –situada als latifundis aristocràtics–, i en un important contingent militar –els exèrcits particulars de la noblesa–. Amb aquests elements resulta fàcil entendre que l'aristocràcia valenciana plantegés –per la via del conflicte– redibuixar l'equilibri de pactes. Una revolta que pretenia absorbir i concentrar tot el poder polític del conjunt d'estaments de la corona.