Tal dia com avui de l'any 1810, fa 207 anys, naixia a Vic (Osona) Jaume Llucià Balmes i Urpià, que en el decurs de la seva vida es convertiria en la figura intel·lectual i política més rellevant del catolicisme militant, tant a Catalunya com en el conjunt d'Europa. Jaume Balmes, que havia nascut i s'havia criat en una família d'aluders —és a dir, dedicats a la confecció de guants, de bosses i de cobertes de llibres—, va estudiar al Seminari de Vic i es va doctorar en Teologia a la Universitat de Cervera. Jaume Balmes seria el primer eclesiàstic a Catalunya i a la península Ibèrica que, preocupat per arribar al màxim nombre de gent possible, divulgaria l'ideari catolicista a través de la premsa.

Balmes va créixer i va viure en una època molt convulsa de la història de Catalunya. Preocupat pels canvis socials que estava produint la revolució industrial, va estudiar amb profunditat la relació entre els fenòmens del protestantisme i el capitalisme, i entre l'obrerisme i l’ateisme, el qual va combatre des de les tribunes de les capçaleres de premsa que ell mateix havia fundat. Va crear un corrent de pensament allunyat tant del tradicionalisme carlí, que pretenia la restauració de la Inquisició, com del progressisme republicà, que propugnava la no confessionalitat de l'Estat. El seu pensament polític estava fonamentat en una associació entre liberals moderats i catòlics militants.

La Catalunya de Balmes era un país encès en una guerra civil que no només enfrontava liberals i tradicionalistes, sinó que també vivia el conflicte permanent entre la burgesia urbana i la classe proletària. Un complex poliedre que Balmes va intentar entendre, explicar i reconduir des de la seva particular ideologia catolicista. Animat per uns èxits inicials, es va traslladar a Madrid per influir en l'alta política d'Estat, i va arribar a proposar públicament el matrimoni de la reina Isabel, icona dels liberals, amb Carles, hereu del pretendent carlí al tron. L’oposició bel·ligerant que va generar a Madrid el seu projecte el va fer retornar a Catalunya i abandonar, tot seguit, la política.  

 

Imatge principal: Representació pictòrica de Jaume Balmes / Font: Wikimedia Commons