Tal dia com avui de l'any 1783, fa 234 anys, es va produir la tercera i la més violenta de les erupcions del volcà Laki situat al sud d'Islàndia. Es calcula que va produir uns 14 quilòmetres cúbics de lava basàltica i uns 0,91 quilòmetres cúbics de materials sòlids. Per tenir una idea del que això representa, es pot dir que equivaldria a cobrir la totalitat de l'extensió actual de la ciutat de Barcelona fins al punt més elevat del temple de la Sagrada Família. Es calcula, també, que les fonts de lava van assolir alçades màximes de 1.400 metres (tres vegades l'altura del Tibidabo) i que les columnes de gasos es van elevar fins a l'estratosfera a 15 quilòmetres de l'escorça terrestre.
Les diverses erupcions del Laki (entre juny de 1783 i febrer de 1784) –i especialment la tercera– estan considerades el desastre mediambiental més important de la història moderna d'Europa. Investigacions recents portades a terme per institucions científiques europees i nord-americanes confirmen que el núvol de cendra va causar una alteració radical del règim de temperatures i de pluviositat a l'Europa atlàntica i a la conca mediterrània. A Catalunya el cicle de sequera iniciat tímidament el 1776 es va aguditzar severament entre 1783 i 1787; i es va fer sentir especialment a les comarques de les valls del Cinca, del Segre i de l'Ebre.
Gravat de Lleida (1707)
Les fonts revelen que durant el període entre 1783 i 1787 es va produir la ruïna absoluta de les collites de secà del pla de Lleida. També revelen l'aparició de malalties relacionades amb la infraalimentació. Alguns pobles del Segrià, del Pla d'Urgell, de les Garrigues, de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre van perdre entre un 25% i un 30% de població. I altres pobles de la Segarra, la Noguera, el Bages i Osona van tenir pèrdues sensibles de capital humà. A partir del fet es va intensificar el fenomen de la immigració agrària lleidatana cap a les planes empordaneses, especialment cap a les zones guanyades als aiguamolls, que serien objecte de noves colonitzacions.