Tal dia com avui de l'any 1977, fa 40 anys, Josep Tarradellas i Joan —125è president de la Generalitat de Catalunya— arribava a Barcelona després de trenta-vuit anys a l'exili i reinstal·lava la seu del Govern al Palau de la plaça de Sant Jaume. Durant els anys de presidència de Tarradellas a l'exili (1954-1977) la seu del Govern de la Generalitat havia estat situada en la seva residència familiar; una casa d'arquitectura tradicional a Saint Martin-le-Beau; un petit poble molt proper a la ciutat de Tours, al centre de França. Des de França s'havia aconseguit mantenir un pont sobre el temps que, a la mort del dictador Franco, reinstal·laria a Barcelona la Generalitat restaurada com la legítima continuadora de la Generalitat republicana.

El 29 de setembre de 1977 —quatre setmanes abans— el Consell de Ministres del govern d'Espanya havia derogat el decret franquista de 1938 que havia liquidat l'autogovern català. Amb aquesta mesura —que s'anticipava més d'un any a la promulgació de la Constitució espanyola— el regne d'Espanya i el seu govern postfranquista reconeixien la legitimitat de la Generalitat tant en la seva etapa republicana com en la seva etapa a l'exili durant la dictadura. La Generalitat seria la primera i l'única institució de govern republicana reconeguda per l'Estat espanyol amb anterioritat a la promulgació de la Constitució; i la seva restauració seria sancionada tant pel cap d'estat i cap de l'exèrcit espanyol el rei Joan Carles I, com pel president del govern espanyol Adolfo Suárez.

El 23 d'octubre de 1977, el president Tarradellas acompanyat per la seva família aterrava a l'aeroport del Prat i baixava per les escales de l'avió per adreçar-se al Palau de la plaça de Sant Jaume. Trenta-vuit anys separaven aquell instant de la sortida cap a l'exili per la Vajol. El trajecte des del Prat fins a la plaça de Sant Jaume seria una demostració massiva de la il·lusió que la restauració de l'autogovern havia generat en la societat catalana del moment. Una continuació de la gran manifestació de la darrera Diada (11 de setembre de 1977) —la primera autoritzada des de la derrota de la República (1939)— que havia reunit més d'un milió de persones sota el lema “Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia”.