Tal dia com avui –segons la majoria de les fonts– de l'any 1876, fa 141 anys, un grup majoritari de dirigents veïnals de La Boca (Buenos Aires) proclamaven la constitució d'una República que independitzava el territori tant de la capital com de la nació argentina. La Boca era un barri de 40.000 habitants format majoritàriament per immigrants genovesos que conservaven la llengua ligur. Però va ser la desatenció crònica dels governs municipal i nacional als greus problemes socials, econòmics i urbanístics del barri el que va impulsar el moviment independentista. La Boca era un barri situat sobre una zona inundable que, amb anterioritat, havia estat un mercat d'esclaus i un salador de carns. El 1876 concentrava els sectors de població més humils de Buenos Aires.
Algunes fonts citen que la nova República va enviar una missiva diplomàtica al rei d'Itàlia per obrir un procés negociador d'amistat i de protecció que no va obtenir resposta. La resolució de la crisi va arribar de la mà de dos rellevants personatges que eren d'origen català: Julio Roca i Adolfo Alsina; molt vinculats a Montserrat, el barri “català” de Buenos Aires. La colònia catalana havia estat molt compromesa amb el procés d’independència i de construcció nacional de l'Argentina, i el president Avellaneda va confiar a dos membres de la comunitat la resolució de la crisi. Roca era net del barceloní Pere Roca i fill de Segundo Roca –heroi de la independència–. I Alsina era net del també barceloní Joan Alsina i fill de Valentín Alsina –un dels més destacats governants de l'època–.
Nens al Hotel de Inmigrantes, a La Boca
El conflicte es va resoldre d'una manera negociada i incruenta, com era la voluntat del president Avellaneda. La Boca es va convertir en un colegio (districte) propi i es van negociar importants millores. Alsina, que havia estat governador de Buenos Aires i vicepresident de la nació, era una figura d'un prestigi polític inqüestionable. I Roca, que havia estat un destacat militar en el conflicte que va consolidar el domini argentí sobre la Pampa; era una personalitat emergent: seria el 9è i el 14è president de la nació. Alsina i Roca, amb Felipe Llavallol, fill del barceloní Jaume Llavallol, que havia estat governador de Buenos Aires i president del Senat argentí, serien, amb Alsina pare, els catalans més rellevants en el procés de consolidació de la nació argentina.