Tal dia com avui de l'any 1743, fa 274 anys, moria a Breisach am Rhein (Alemanya) Pere Joan Barceló i Anguera, conegut popularment com a Carrasclet, que havia combatut durant la Guerra de Successió hispànica amb el grau de capità de fusellers de muntanya de l'exèrcit austriacista. Havia destacat en diverses accions armades a les comarques del sud del país, especialment a les serres del Priorat. A la conclusió de la guerra al territori del Principat (1714), va lliurar les armes i es va acollir a un indult. Va retornar al seu poble i seria, a partir d'aquell moment, que la seva figura assoliria la categoria de mite popular.
Barceló es va emboscar a conseqüència d'una baralla amb un militar borbònic que extorquia la població de Capçanes (Priorat). Amb poc temps va organitzar partides de miquelets, escampades arreu de les comarques meridionals del país, que atacaven els combois militars de l'exèrcit borbònic. Aquestes partides estaven formades per excombatents de la causa austriacista que s'havien convertit en fugitius de la repressió borbònica. Fins al 1718 —quatre anys després d'haver acabat la guerra convencional a Catalunya— va ser el principal enemic del règim borbònic, fins a l'extrem que, incapaços de detenir-lo, van empresonar la seva família per forçar la seva rendició.
El 1718 totes les potències europees, inclosa França, declaraven la guerra al Borbó hispànic. I Barceló va acceptar dirigir un regiment francès format per catalans del Rosselló. Amb el grau de coronel de l'exèrcit francès combatria a les muntanyes del Pallars i del Priorat; i aconseguiria alliberar la seva família, excepte la seva mare que havia mort a la presó. El 1720 viatjaria a Viena i Carles d'Habsburg (l'excandidat al tron hispànic) el nomenaria coronel de l'exèrcit austríac i li assignaria una paga i unes terres conreables a Budapest. Finalment el 1743, servint l'exèrcit austríac, moriria als 61 anys, combatent els bavaresos —aliats tradicionals dels Borbons francesos— en una illa del riu Rin.