Tal dia com avui de l'any 1417, fa 600 anys, moria a València el frare mercedari Joan Gilabert i Jofré –més conegut com el Pare Jofré–, que l'any 1409 havia creat l'Hospital dels Innocents e Folls de València, la primera institució psiquiàtrica del món i que seria l'origen de l'Hospital General de València –fundat el 1445 i refundat el 1512 després d'un incendi devastador–. Gilabert, nascut a València de pares catalans la diada de Sant Joan de l'any 1350, va ingressar a la casa mercedària del Puig amb 20 anys. Amb 25 anys va ser ordenat sacerdot i a partir del fet va ocupar diversos càrrecs monàstics a Lleida i a Perpinyà. L'any 1409 va ser finalment destinat a València. 

La tradició explica que el Pare Jofré va impulsar la construcció de l'hospital després d'haver presenciat i aturat l'apedregament a un foll en un carrer de València. El cert, però, és que quan va fundar l'Hospital disposava d'una gran quantitat d'informació que era el resultat d'un llarg i exhaustiu estudi elaborat durant anys. Malgrat que les malalties mentals afectaven grups importants de població, en l'imaginari popular estaven fortament estigmatitzades. Els afectats rebien el nom d'orats, folls o endimoniats. No rebien cap tipus d'assistència. Eren sistemàticament exclosos del sistema social i acabaven morint per la violència, per inanició o per hipotèrmia.

A les causes estrictament genètiques o neurodegeneratives s'hi sumaven condicionants que afavorien el desenvolupament d'aquestes malalties. L'alcoholisme –molt generalitzat– n'era una de les principals causes. També les malalties de transmissió sexual, les infeccions contretes per la mossegada d'un animal –una rata o un gos–; les trombosis cerebrals anomenades “feridura” o “basca”; o els beuratges tòxics elaborats per fetilleres. Amb el Pare Jofré es va donar el primer pas per catalogar les patologies psíquiques i donar suport a les persones que les patien. I es va posar la primera pedra per convertir València en un pol d'investigació mèdica d'àmbit continental.