Tal dia com avui de l'any 1955, fa 62 anys, moria a Madrid el filòsof, docent i polític José Ortega y Gasset, que havia estat una de les grans figures de la intel·lectualitat espanyola de la primera meitat del segle XX. Al marge de la seva contribució a la disciplina acadèmica de la Filosofia, va destacar pel seu posicionament polític en relació a la qüestió catalana, anomenada “el problema catalán”. En els seus discursos, tant en els cenacles intel·lectuals madrilenys com en les Corts espanyoles, va difondre àmpliament la idea que la voluntat catalana d'exercir l'autogovern en plenitud era incompatible amb el projecte regeneracionista espanyol.
Va resultar elegit diputat a les Corts en les primeres eleccions generals de la Segona República (28 de juny de 1931) pel partit ASR —creat per ell mateix i pels intel·lectuals Marañón, Pérez de Ayala i Machado—. El seu ideari va quedar palès, especialment, l'any 1932 en els debats parlamentaris d'aprovació de l'Estatut d'Autonomia català. Des del faristol del Congrés va proclamar “el problema catalán es un problema que no se puede resolver, que sólo se puede conllevar; que es un problema perpetuo, que ha sido siempre, antes que existiese la unidad peninsular y seguirá siendo mientras España subsista”.
Per “conllevar” el “problema catalán” va suggerir limitar l'autonomia catalana a una simple descentralització que es podria fer extensiva al conjunt de regions espanyoles. També proclamaria “es preciso raer de ese proyecto todos los residuos que en él quedan de equívocos con respecto a la soberanía; no podemos aceptar que en él se diga que el poder de Cataluña emana del pueblo (sic) amputemos esa extraña ciudadanía catalana”. La influència que Ortega y Gasset exercia sobre destacats membres del govern espanyol —del PSOE— comportaria una retallada considerable de l'Estatut que, prèviament, havien referendat el Parlament i el poble de Catalunya.