Tal dia com avui de l'any 1754, fa 263 anys, es posava la primera pedra de l’església parroquial i cementiri de Nostra Senyora de Montserrat, conjunt inaugurat l'11 de febrer de 1757. La promoció del temple i cementiri tenia el seu origen en una confraria religiosa creada l'any 1746 per un grup de catalans residents a Buenos Aires. Els catalans, els bascos i els gallecs eren els col·lectius més nombrosos de la colònia. La primera junta d'aquella confraria estava formada per Pere Serra, Marià Creu, Joan Molas i Manuel Miró –els quatre de Barcelona–, Miquel Corvera –de Figueres–; Francesc Guasch –de Valls– i Francesc Coll –de Torredembarra–.
L'any 1754 la junta de la confraria va adquirir un terreny de 2.061 metres quadrats al Barrio del Alto –llavors als afores de la colònia i actualment al centre de la ciutat– per un import de 240 pesos de plata. Fonts de l'Arxiu Arxidiocesà de Buenos Aires revelen que, en aquells anys, la comunitat catalana estava formada per 258 famílies (8-10% de la població de la colònia). Per indret de procedència destaquen les originàries de Barcelona, amb 54; les de Mataró, amb 17; les de Reus i les de Vic, amb 7; les de Lleida i les de Canet de Mar, amb 6; les de Tarragona, les de Tortosa i les de Lloret de Mar, amb 5, i les de Girona, les de Vilanova i la Geltrú i les de Sitges, amb 4.
La parròquia va actuar com un centre de gravitació que, progressivament, va atraure i va fixar la residència de la feligresia al voltant de la Sagrera: el barri “català” de la colònia. Entre altres, hi trobem radicats el metge Capdevila, de Barcelona; el fuster Ansió, de Vic; el botiguer Girona, de la Seu d'Urgell; el farmacèutic Dolcet, de Cornudella; el barber i cirurgià Nogué, de Prats de Molló; el traginer Flores, de Barcelona; el llibreter Nicolau, de Girona, o l'armer Lloret, de Cervera. Les mateixes fonts revelen una creixent activitat mercantil al voltant de la parròquia que va convertir el barri –juntament amb el port– en un dels dos pols comercials de la ciutat.
Parròquia de Nuestra Señora de Montserrat. Buenos Aires