Tal dia com avui de l'any 1855, fa 162 anys, es fundava La Maquinista Terrestre i Marítima, una de les fàbriques pioneres de la Revolució Industrial catalana i una de les factories més emblemàtiques del procés de proletarització de la societat barcelonina. La Maquinista naixia a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics Esparó y consocios i La Barcelonesa. En aquell acte hi prendrien part els magnats de la indústria catalana Ramon Bonaplata (descendent dels fundadors del Vapor Bonaplata, la primera fàbrica barcelonina que va emprar la màquina de vapor), Josep Serra, José Antonio de Mendiguren i Joan Güell (que havia fet fortuna amb el tràfic d'esclaus).
La Maquinista es va establir inicialment al barri barceloní del Raval, però el creixement continu de la producció va obligar a emplaçar-la al barri de la Barceloneta. El 1861 (sis anys després) s'inauguraven uns nous tallers entre els carrers Maquinista, Sant Josep, Mina i Ginebra, que són considerats la primera factoria, pròpiament, de La Maquinista. Les instal·lacions de la Barceloneta ocupaven una superfície de 17.500 metres quadrats que concentraven la tasca de 1.200 treballadors. Des de l'inici va ser la principal empresa de transformacions metàl·liques del país i va contribuir, decisivament, a les transformacions socials i culturals que impulsava la industrialització.
Fàbrica de Sant Andreu (1917) / Font: Amics del Ferrocarril
La demanda creixent d'obres metàl·liques, de maquinària industrial, de motors de vaixells o de locomotores de vapor en la Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX, van obligar els inversors a impulsar la segona ampliació. El 1917, durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, es van inaugurar les instal·lacions de l'antiga vila de Sant Andreu: una planta industrial que ocupava 100.000 metres i que concentrava la tasca de 3.000 treballadors. La Maquinista seria, fins a la dictadura franquista, un dels principals focus de conscienciació de la classe treballadora i un dels principals escenaris de reivindicació dels drets del proletariat.