Tal dia com avui de l'any 1653, fa 364 anys, moria a Avinyó (Occitània-França) Juliana Morell, nascuda a Barcelona el 16 de febrer de 1594, al carrer de la Cendra del barri del Raval. Juliana Morell, que amb set anys parlava català, llatí, grec i hebreu i amb dotze anys havia afegit el francès i castellà, estudiaria Filosofia, Teologia, Arts i Dret, i seria la primera dona en la història medieval i moderna que es doctoraria en estudis superiors. El seu pare –el comerciant barceloní d'origen jueu Joan Antoni Morell– explicaria que l'educació de la seva filla era el resultat de posar en pràctica el paradigma humanista de la dona com a mitjà per a assolir la “plena virtut”.

Quan Juliana Morell tenia pocs anys d'edat el seu pare es va veure implicat en un fosc afer (algunes fonts parlen d'un homicidi) que els va obligar a abandonar Barcelona. Llavors la mare de Juliana ja era morta. Refugiats a Lió –llavors l'autèntica capital financera del regne de França– van refer ràpidament el seu estatus, els Morell eren comerciants amb importants contactes a les principals places europees. Però en complir els catorze anys, Juliana va escapar a Avinyó –llavors una possessió territorial de la Santa Seu– fugint d'un matrimoni que li havia concertat el seu pare. A Avinyó es va incorporar a l'orde de les dominiques de Santa Pràxedes.

Abans però, tot i la seva curta edat, ja havia rebut la totalitat de la formació universitària segons els cànons de l'època. El 15 de setembre de 1608 –al Palau Pontifici d'Avinyó– i amb només catorze anys defensava amb èxit la seva tesi doctoral en Dialèctica i Ètica amb l'obra Oració recitada davant Pau V. Les fonts revelen que, poc després, amb només disset anys tenia competència en catorze idiomes.  En el decurs de la seva vida va ser priora de Santa Pràxedes en tres ocasions, però la manca de recursos econòmics –el seu pare l'havia desheretada– la van privar d'exercir un paper actiu, com ella hauria volgut, en la reivindicació del paper de la dona en la societat barroca.