Tal dia com avui de l'any 1990, fa 27 anys, moria a San José (Costa Rica) Josep Figueres Ferrer (San Ramón, Costa Rica, 1906), fundador de la segona República costa-riquenya (1948) que posava fi a una forta inestabilitat social causada pel frau electoral i la corrupció política. Figueres va encapçalar una revolta social, conjuntament amb Francisco José Orlich (també nascut a San Ramón i de pares originaris de Croàcia), que conduiria cap a un nou escenari social, polític i econòmic que convertiria Costa Rica en la Suïssa centre-americana. Figueres, amb posterioritat, seria el 32è i el 36è president electe de la República, durant els períodes 1953-1958 i 1970-1974, respectivament.
Josep Figueres era fill del metge Marià Figueres i Forges (Os de Balaguer, la Noguera, 1878) i de la mestra d'ensenyament primari Francesca Ferrer i Minguella (Barcelona, 1877); que en acabar els estudis havien acceptat una oferta del govern costa-riqueny per professionals que volguessin treballar al país. El matrimoni Figueres-Ferrer es va establir a San Ramón, una ciutat situada al nord de Costa Rica que havia estat fundada i colonitzada (1844) amb posterioritat a la independència del país (1821). Els Figueres-Ferrer van tenir quatre fills –Josep era el primogènit–, tots nascuts a Costa Rica i el català sempre va ser la llengua vehicular de la família.
Josep Figueres va estudiar a San José –la capital– i a Boston (Estats Units). Completada la seva formació va crear una explotació agrària que prioritzava les condicions laborals dels treballadors i el respecte al medi ambient. Coincidint amb la Guerra Civil espanyola de 1936, va crear un grup de suport a la causa republicana. Seria l'inici de la seva carrera política, que passant per la Secretaria de Relacions Exteriors (1948), culminaria amb la presidència. Entre altres coses va decretar la dissolució de les forces armades, convertint Costa Rica en el primer país llatinoamericà que prescindia de l'exèrcit i, per tant, en un oasi d'estabilitat política i social i de creixement econòmic.