Tal dia com avui de l'any 1816, fa 201 anys, era executat a Bogotà (Colòmbia) Josep Carbonell i Martínez, heroi de la independència colombiana. Josep Carbonell havia rebut una acurada educació que l'havia apropat a la il·lustració i al racionalisme europeus. Completada la seva formació havia exercit com a escrivent de l'Expedició Botànica, un potent grup de científics criolls articulat al voltant de Sinforoso Mutis, la figura més destacada de la intel·lectualitat criolla colombiana. En l'exercici de la seva activitat va estar en contacte permanent amb les principals figures intel·lectuals de la colònia que van contribuir decisivament a la seva maduració ideològica.

Josep Carbonell era fill del català Josep Carbonell i Rojas –nascut a Barcelona i criat a Bogotà– i era net del català Rafel Carbonell, que algunes fonts indiquen que havia nascut també a Barcelona i d'altres situen el seu indret d'origen a Vilanova i la Geltrú (Garraf). També les fonts apunten que l'avi Rafel, nascut durant el primer quart de la centúria del 1700, hauria passat a les Amèriques molt probablement després de la liberalització del comerç amb les colònies, promulgat per Carles III el 1776, que va certificar el final del monopoli comercial castellà –exercit per Sevilla i Cadis– i que va portar molts comerciants catalans a les principals ciutats del nou continent.

Executen Josep Carbonell. Bogotį. Plaza Mayor. 1810

Plaça Major de Bogotà (1810)

Josep Carbonell era un ferm partidari de la implicació de tots els estaments de la societat en el projecte independentista: propietaris agraris, comerciants, jornalers i esclaus –que serien alliberats en el decurs del procés polític–. Per aquest motiu l'any 1810 va ser empresonat per la Junta Revolucionària de Santa Fe, el primer govern provisional de la independència format exclusivament pels propietaris latifundistes de la colònia. L'any 1816, però va ser detingut i empresonat per les autoritats colonials hispàniques que, llavors, encara ostentaven el control militar sobre la ciutat de Bogotà. Condemnat a mort pels delictes de sedició i rebel·lió, va ser forcat al “Huerto de Jaime”.