Tal dia com avui de l'any 1916, fa 101 anys, naixia a Barcelona Joan Baptista Cendrós i Carbonell, que en el decurs de la seva vida –durant els anys de plom de la dictadura franquista– seria un dels més importants activistes i mecenes de la cultura catalana. Cendrós és una figura clau per entendre la resistència catalana durant l'etapa crítica de prohibició i de persecució de la llengua i de la cultura com a elements d'identitat nacionals. I també és una figura clau en el procés de reconstrucció nacional iniciat a partir de la recuperació de les institucions de govern històriques i democràtiques. Joan Baptista Cendrós seria, entre moltes altres coses, un prolífic editor en llengua catalana i seria també un dels fundadors d'Òmnium Cultural (1961).
La història contemporània de la família Cendrós arrenca en una barberia del carrer de la Carnisseria, a la part històrica de Valls (Alt Camp). Segons l'escriptor Genís Sinca –biògraf de Cendrós a El cavaller Floïd (Proa Edicions)– tallaven de franc els cabells dels escolapis del carrer del Carme. Quan els Cendrós van marxar cap a Barcelona, els escolapis, en agraïment, els van regalar la recepta d'un ungüent d'elaboració pròpia –fet amb productes naturals– que feien servir amb molt èxit per guarir afeccions dermatològiques lleus. L'ungüent dels escolapis de Valls, millorat i comercialitzat pels Cendrós de Barcelona, es convertiria en l'aftershave Floïd, pioner d'aquest gènere i producte estrella de la Catalunya dels anys del jazz i del xarleston.
Primer examen de professorat de català
Floïd milloraria substancialment la condició econòmica dels Cendrós. El 1937, però, va morir prematurament el pare. I a partir d'aquell moment Joan Baptista Cendrós prendria les regnes del negoci i s'iniciaria la història de compromís personal amb Catalunya i amb la seva identitat nacional. Cendrós va ser membre destacat d'un petit grup d'empresaris que, durant la dictadura franquista, van esmerçar bona part dels seus guanys en la promoció i en la difusió de la cultura catalana. Una labor que, en aquell escenari polític i sociològic, va adquirir un valor i una significació extraordinaris. Cendrós seria reconegut com una personalitat fonamental en l'etapa de resistència nacional amb la concessió de la Creu de Sant Jordi, el 1985, l'any anterior a la seva desaparició.