Tal dia com avui de l'any 1882, fa 135 anys, Francesc Rius i Taulet —alcalde de Barcelona— inaugurava el mercat de Sant Antoni, que des de l'inici seria el més gran de la ciutat. Sant Antoni completava una xarxa de mercats alimentaris formada per la Boqueria (1836), Santa Caterina (1847) i el Born (1876) situats per abastir la totalitat de la trama urbana. Les últimes dècades del segle XIX —coincidint amb la forta expansió urbanística de la ciutat— serien les de màxima activitat constructiva de mercats. A la construcció del mercat de Sant Antoni, seguirien el de la Barceloneta (1884), el de la Concepció (1888), el d'Hostafrancs (1888), el del Poble Nou (1889), el del Clot (1889), l'Abaceria de Gràcia (1892) i l'inici de les obres dels de Sants (1892) i de Sarrià (1900).

La història dels mercats de Barcelona remunta als inicis de l'Edat Mitjana. Les fonts documentals revelen que durant la centúria del 800 se celebraven mercats alimentaris, de productes tèxtils i d'estris agrícoles en espais descoberts propers a les portes d'entrada a la ciutat. Passats mil anys, les mesures urbanistes i higienistes que s'havien imposat arreu d'Europa i la importància creixent que havia adquirit el sector botiguer —desplaçant de la cadena comercial a l'agricultor, el ramader i el pescador— convidaven a construir estructures que sedentaritzessin l'activitat de mercat. Barcelona es va sumar a aquesta iniciativa i es convertiria en una de les poques ciutats del món que acabaria disposant d'un mercat alimentari estable i cobert pràcticament en cada un dels barris. 

El mercat de Sant Antoni situat a l'actual esquerra de l'Eixample, es va construir per donar servei a una extensa zona que s'estava urbanitzat a gran velocitat. Es va projectar com el més gran de la ciutat. Amb 5.214 metres quadrats de superfície —que amb la reforma del 2007 s’ampliarien a més de 15.000— ocupa la totalitat d'una illa urbana formada pels carrers Tamarit, Manso, Comte d'Urgell i Comte Borrell; i està disposat sobre el terreny en forma de creu amb quatre cossos orientats cap als xamfrans. És una construcció metàl·lica dissenyada per l'arquitecte Antoni Rovira Trias —l'urbanista que havia guanyat el projecte de l'Eixample que acabaria portant a terme Cerdà—, i construït a la factoria de la Maquinista Terrestre i Marítima al barri de la Barceloneta.