Tal dia com avui de l'any 1830, fa 187 anys, el rei Ferran VII promulgava a Madrid la Pragmàtica Sanció, que permetia que les dones poguessin accedir al tron en la seva condició d'hereves. Fins llavors aquesta possibilitat no existia. El primer Borbó espanyol havia exclòs les dones –per la seva condició de gènere– de l’accés al tron. Una mesura clarament contraposada a la tradició de les potències atlàntiques –Anglaterra, Països Baixos– o de les potències del centre i est d'Europa –Àustria, Rússia–. La Pragmàtica Sanció, però, no tenia un propòsit modernitzador. Era la culminació d'una guerra estrictament cortesana entre liberals (partidaris de la princesa) i tradicionalistes (del germà del rei), que a partir d'aquell moment es traslladaria als camps de batalla. 

La ideologia que havia impulsat les revolucions americana (1776) i francesa (1789) i la incorporació del Principat a França (1812-1814) havien creat una fractura en la societat catalana de l'època que anava molt més enllà de la dicotomia liberals-tradicionalistes que marcaria el conflicte arreu. Al Principat –per la complexitat de la seva societat– els liberals eren un corpus molt heterogeni que agrupava la intel·lectualitat, la burgesia industrial i certs moviments d'un proletariat republicà molt embrionari. També eren un corpus sociològic clarament urbà i ideològicament influït per la Revolució Francesa. Però, a diferència, eren bàsicament monàrquics i plantejaven una relació Catalunya-Espanya basada en el model federal nord-americà.

Els carlins catalans també eren un corpus molt heterogeni, que agrupava des dels propietaris agraris fins al proletariat rural –els jornalers sense terra– passant pel clergat, convertit en l’ideòleg del moviment. Articulaven el seu discurs des de diferents perspectives: a la defensa del sistema polític tradicional –monarquia despòtica, estat confessional–; hi van sumar la decepció que els causava la postració del sector agrari als interessos del sector industrial; i el domini que la burgesia industrial exercia sobre els productes i els preus del camp, provocant una dependència en moltes ocasions ruïnosa. I també la seva proposta d'Espanya, la recuperació del sistema foral perdut el 1714 i la construcció d'una relació Catalunya-Espanya de factura confederal.