Tal dia com avui de l'any 1934, fa 83 anys, el desè govern de la II República espanyola confirmava la pena de mort, recuperada sis mesos abans, amb la restauració del mètode d'execució amb el garrot vil. La pena de mort havia estat abolida pel segon govern de la II República espanyola (1932) —format per una coalició de partits d'esquerra— posant punt final a una pràctica que ja estava erradicada en bona part del món occidental. Però amb el triomf electoral dels partits de dretes en les eleccions generals de novembre de 1933, la pena de mort seria reinstaurada (abril de 1934) i el seu relleu seria recollit pel règim franquista, que l'aplicaria a bastament durant tota l'etapa dictatorial.
El govern que va aprovar la restauració del garrot vil estava format per una coalició de dretes integrada pel Partido Republicano Radical —d'Alejandro Lerroux—, la Confederación Española de Derechas Autónomas —de José María Gil Robles— i el Partido Agrario Español que reunia els nostàlgics de la dictadura de Primo de Rivera. El ministre de Justícia que va signar la publicació de la llei era Rafael Aizpún que, posteriorment, seria un dels juristes que va elaborar el document que justificava la rebel·lió militar franquista —i que li valdria ser nomenat procurador en Cortes—; i més endavant seria membre del consell assessor de Joan de Borbó.
L'ús del garrot vil formava part d'una bateria de lleis coercitives i punitives que presentaven l'execució de la pena capital com acte exemplificant i de públic escarment. La contestació social, a nivell espanyol, era cada dia més elevada. Però el que realment preocupava el govern espanyol, i que explicaria aquestes mesures, eren la reacció de la societat catalana a l’empresonament del Govern de la Generalitat. Només havien passat quatre dies de la detenció del president Companys i dels membres del seu gabinet —en el marc de la proclamació de la República catalana— i les protestes per la repressió violenta de l'Estat espanyol s'estaven multiplicant.