Tal dia com avui de l'any 1717, fa 300 anys, el rei Felip V –el primer Borbó hispànic– promulgava el decret que oficialitzava la fundació de la Universitat de Cervera. Les classes, però, s'impartien des de dos anys abans en diverses aules repartides per les cases més espaioses de la vila. Amb el decret de fundació es donava, també, el tret de sortida a les obres de construcció de l'edifici, que s'iniciarien l'any 1718 i conclourien l'any 1740. Durant aquests 22 anys les sis facultats de la Universitat cerverina (Teologia, Cànons, Lleis, Medicina, Filosofia i Humanitats) es van anar incorporant a la seu definitiva de forma progressiva. Cervera va ser l'única universitat del Principat fins al 1833 i va subsistir fins al 1840, que va tancar definitivament.

La Universitat de Cervera va ser creada per tenir controlat tot el sistema acadèmic català. Es van tancar les set universitats catalanes: Lleida –fundada el 1300 i la més antiga de la corona d'Aragó–, Girona –del 1446–, Barcelona –del 1450–; i Tarragona, Tortosa, Vic i Solsona, creades durant la centúria del 1500. Amb els tancaments es va produir, també, una depuració política. El cos docent de la nova universitat va ser proveït per elements de provada i entusiàstica adhesió al règim borbònic. El seu primer rector oficial, anomenat canceller i nomenat directament pel Borbó, va ser Francesc de Queralt i de Xetmar descendent del comte de Santa Coloma –el virrei mort pels segadors en l'inici de la revolució antisenyorial i independentista de 1640–.

L'emplaçament de l'única universitat catalana a Cervera ha alimentat el fals mite històric que relaciona –en el context de la guerra de Successió– les elits locals amb el partit borbònic: “Cervera, ciutat traïdora”. Els historiadors Agustí Duran i Sanpere –impulsor de la xarxa d'arxius històrics de la Generalitat republicana– i Josep Benet i Morell –figura clau en la política catalana contemporània– van demostrar que els borbònics, a Cervera, van ser una minoria insignificant. I van demostrar que la decisió d'emplaçar la nova universitat a Cervera –rival històrica de Lleida en la regió occidental catalana– responia, sobretot, a la voluntat política de castigar Lleida, tenaçment austriacista, que tenia en la seva universitat el seu principal actiu econòmic, cultural i social.