Tal dia com avui de l'any 1757, fa 260 anys, moria a Viena (Àustria) el parlamentari, militar i historiador Francesc de Castellví i Obando, que escriuria la primera obra historiogràfica de l'etapa de la preguerra i guerra de Successió hispànica, la revolució independentista i el setge de Barcelona, i la brutal repressió borbònica de la postguerra. La seva obra Narraciones históricas desde el año 1700 al año 1725, escrita en castellà i publicada a Viena, és la primera aproximació acadèmica al conflicte i és una font historiogràfica d'una gran vàlua per l'acumulació i la riquesa de dades i esdeveniments que l'autor va viure de primera mà.
Francesc de Castellví, nascut a Montblanc (Conca de Barberà) l'any 1682 en una família de la petita noblesa rural, va ser diputat del Braç Militar en la Junta de Braços del Principat —l'equivalent al Parlament—. Va ser present en les grans decisions que van prendre les institucions catalanes: l'aliança amb Anglaterra (Pacte de Gènova, 1705), les corts de proclamació de Carles d'Habsburg (Barcelona, 1705), la declaració de guerra a les monarquies hispànica i francesa i la declaració de resistència a ultrança (Barcelona, 1713), la defensa de Barcelona (1714) i les conferències de capitulació després del salvatge setge i assalt (Barcelona, 1714).
Després de la conquesta militar borbònica li serien confiscats tots els béns i les rendes personals; com a totes les persones que havien tingut responsabilitats en el govern de Catalunya. Retirat a la casa pairal familiar de Montblanc coneixeria, de primera mà, la duríssima i arbitrària repressió que els oficials borbònics exercien impunement sobre la població civil del medi rural. El 1724, amb la signatura de la pau definitiva entre Habsburg i Borbons, sol·licitaria de nou el permís —negat repetidament— per marxar; i s'establiria a Viena on tindria una participació destacada en el projecte de creació i desenvolupament de la colònia catalana de Nova Barcelona, prop de Belgrad.
Manuscrit del primer decret de Nova Planta (1707) / Font: Archivo histórico nacional de España
Les cites de la seva obra resulten, sorprenentment, actuals: "Què és Espanya? Aquestes nacions del continent d'Espanya són diferents en lleis, exempcions, tradicions i vestits. En lleis en els seus estatuts particulars; en tradicions i vestits ho veurà qui hi viatgi; en idiomes, n'hi ha quatre de diferents el portuguès, el biscaí, el català i el castellà o aragonès. Es pot apreciar clarament que, tot i que al continent d'Espanya s'anomenen als seus naturals espanyols, eren i són diferents”, o "El ministeri anglès va declarar com a impracticable la demanda de l'Emperador d'erigir Catalunya en República. El designi anglès era sacrificar la Nació Catalana als seus capricis”.