Tal dia com avui de l'any 1609, fa 408 anys a Madrid, Felip III –de la dinastia dels Habsburg hispànics– signava el decret de conversió forçada o expulsió de la minoria morisca que residia en els seus dominis peninsulars. L'expulsió es faria efectiva durant els primers dies de setembre de 1609, i seria un dels capítols més tràgics –i més intencionadament ocultats– de la història d'Espanya. Una mesura presentada com una profilaxi de fe que, en realitat, era la culminació de les lluites intestines a la Cort de Madrid. L'expulsió posava fi a una llarga història de convivència i de desavinences de quasi mil anys; que s'havia iniciat amb la islamització de la península Ibèrica.
Els moriscos eren les comunitats de cultura àrab (amb un destacat element berber) i de religió islàmica que havien quedat atrapades per l'avanç conqueridor dels estats cristians del nord peninsular, generalment formades pel segment més humil de les classes rurals i agràries. Però no tenien un origen comú. Els iberoromans (o hispanoromans) convertits a l'Islam eren l'element principal d'un corpus de mestissatge amb àrabs i amb berbers. A Catalunya hi havia comunitats concentrades al territori de les actuals comarques del Segrià, de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre, que en el moment de l'expulsió sumaven unes 8.000 persones (el 5% de la població del país).
Embarcament de moriscos al port de Vinaròs
Els moriscos catalans estaven plenament integrats en la dinàmica social dominant. Vestien com els cristians i tenien la llengua catalana com a pròpia. Però estaven subjectes a un règim de semiesclavitud. A Catalunya l'expulsió no va tenir efectes perquè les diòcesis de Lleida i de Tortosa van maniobrar per evitar-ho. Es van produir bateigs massius i se'ls va escampar arreu del país. En canvi al País Valencià l'expulsió va ser una veritable tragèdia. Representaven un terç de la població total i el seu grau d'integració era mínim; amb una història de conflictes sagnants amb les classes humils cristianes. Van quedar dotzenes de pobles abandonats que trigarien anys a ser reocupats.