Tal dia com avui de l'any 1811, fa 206 anys, les tropes de l'exèrcit francès comandades pel mariscal Suchet vencien les resistències militars de Tarragona i, esvorancant la muralla, aconseguien penetrar a l'interior de la ciutat. Llavors Tarragona era una petita ciutat de 10.000 habitants reclosa dins el perímetre murallat del que havia estat la terrassa superior de la Tàrraco romana, però dotada d'una gran importància estratègica pel control de les comunicacions viàries i marítimes entre Barcelona i València. Els exèrcits francesos havien arribat al peu de les muralles de la ciutat dos mesos abans, destruint tots els baluards defensius dispersos pel voltant, i l'havien sotmès a un rigorós setge.

El mariscal Suchet havia exigit la rendició de la plaça amb el compromís de respectar vides i béns. Aquesta fórmula era habitual en les batalles on hi havia implicada població civil. Però si una cosa ens revela l'estudi d'aquell fet, és que tant Suchet –l'assaltant– com Contreras –el general espanyol responsable de la plaça– eren dos autèntics carnissers. Contreras, malgrat la inferioritat militar de les seves forces i malgrat que Tarragona –tot i la seva condició de plaça militar– era una ciutat amb un corpus civil majoritari; va decidir immolar la seva societat en un acte de patrioterisme irresponsable i criminal, com ho havien fet Palafox a Saragossa i Álvarez de Castro a Girona. 

En el saqueig indiscriminat contra la població civil de Tarragona –que va durar tres dies: 28, 29 i 30 de juny de 1811– van morir més de 5.000 persones. Les fonts revelen que els soldats francesos es van lliurar a una autèntica carnisseria, assassinant famílies senceres indefenses que s'havien refugiat a la Catedral o als diversos temples parroquials de la ciutat. Poc abans de l'assalt Contreras i el seu estat major havien abandonat Tarragona amb la peregrina excusa de cercar reforços. L'abandonament de Contreras precipitaria l'assalt i la massacre, que, al marge de les vides humanes, va representar la pèrdua irreparable d'una part del patrimoni monumental de la ciutat.