Tal dia com avui de l'any 1934, fa 83 anys, a primera hora de la matinada l'exèrcit espanyol aconseguia vèncer les últimes resistències de les forces de defensa de la Generalitat. El dia abans, 6 d'octubre, el president Companys havia proclamat l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Una fórmula que s'aproximava a la reivindicació majoritària de la societat catalana de l'època. Però la mala planificació de l'estratègia i de la logística —dominada pels dubtes i les improvisacions— i el cúmul d'errors que la investigació historiogràfica imputa, en bona part, al president Companys va conduir, inevitablement, al fracàs de la proclamació.
A les dues de la matinada del dia 7, amb el Palau de la Generalitat encerclat per l'artilleria espanyola, els guàrdies d'assalt atrinxerats a la seu de la Comissaria General d'Ordre Públic —a la Via Laietana— votaven rendir-se, sense ni tan sols esperar ordres de Presidència. En canvi, els Mossos d'Esquadra, dirigits pel capità Escofet, es van mantenir fidels i operatius fins a l'últim moment. Aquests fets posarien en relleu, també, l'error de Companys en la seva aposta per implicar els guàrdies d'assalt i els milicians en l'operació, que s'explica pels acords polítics que, a títol personal, mantenia amb alguns líders sindicals per reforçar la seva posició dins un govern dividit.
A les sis del matí quan el president Companys va tenir coneixement que tant els guàrdies d'assalt com els milicians —que ell particularment havia ordenat armar en perjudici dels Mossos— s'havien desmobilitzat, va trucar al general Batet —cap militar de l'exèrcit espanyol— per comunicar-li la rendició de la Generalitat. Al mateix temps ordenava la rendició dels Mossos d'Esquadra. Batet entraria al Palau de la Generalitat i posaria sota arrest militar el president i el seu gabinet. Passades les hores, el govern espanyol, presidit pel dretà Gil-Robles, nomenaria un coronel de l'exèrcit com a president de la Generalitat, i ordenaria l'ocupació i la deshabilitació del Parlament.