Tal dia com avui de l'any 1831, fa 186 anys, moria a Buenos Aires (Argentina) Domènec Matheu i Xicola, el català que va ser un dels prohoms de la República Argentina. Nascut l'any 1765 a Mataró (Maresme) en una família de comerciants benestants dedicats a l'exportació a les colònies americanes, amb 28 anys –després de diversos viatges– s'establia definitivament a Buenos Aires i creava –amb el seu germà Miquel– el seu propi negoci d'importació de productes catalans, sobretot tèxtils i alcohols, que amb el temps esdevindria un dels més potents i prestigiosos de la ciutat i del virregnat de La Plata.
Domènec Matheu va veure reforçada la seva posició social durant els setges britànics a Buenos Aires els anys 1806 i 1807. La marina espanyola, destrossada per l'armada britànica a la batalla de Trafalgar (1805), era incapaç de controlar les costes de l'immens imperi hispànic. I la defensa restava en mans els criolls. En aquell context els britànics es van apoderar de diversos ports estratègics que utilitzaven per guanyar penetració comercial en l'Amèrica hispànica. En l'intent britànic de guanyar Buenos Aires, Matheu va organitzar una companyia de voluntaris catalans radicats a Buenos Aires –anomenats “minyons”– que va ser decisiva en la defensa de la colònia.
Però allà on va tenir un paper més rellevant va ser en el procés independentista argentí. Amb Joan Larreu –Balaguer (Noguera), 1782– al capdavant de la Companyia de Minyons, van liderar la victòria dels independentistes sobre les tropes del virrei Liniers –Revolució de Maig de 1810–. Matheu i Larreu passarien a formar part de la primera Junta Patriótica –l'equivalent al primer govern independent– en qualitat de vocals, l'equivalent a ministres del govern. Poc després (1811) Matheu seria el segon president de la Junta –l'equivalent a president de la República–; i finalment ocuparia el càrrec de director de la fàbrica nacional d'armes i d'uniformes militars.
La seva fortuna patrimonial era tan elevada i el seu prestigi personal era tan reconegut que va poder finançar la campanya militar d'alliberament de les províncies interiors, que s'incorporarien a Buenos Aires per crear la República Argentina; i també va contribuir decisivament en el finançament de les campanyes independentistes de la República d'Uruguai –finançant els Minyons de Montevideo– i de la República de Bolívia. A Buenos Aires hi ha el nom d'un carrer i a Rosario el nom d'un districte dedicats a la seva memòria. En canvi, a la capital del Maresme no hi ha cap carrer que recordi l'existència d'un fill de la vila que va ser pare de la pàtria argentina.
