Tal dia com avui de l'any 1713, fa 304 anys, es va celebrar a Cervera (Segarra) una conferència entre els comtes Königsegg i Grimaldi com a representants de les màximes autoritats militars de Catalunya durant el conflicte de la Guerra de Successió (1705-1715). Königsegg representava l’austríac Guido Starhemberg –mariscal de camp i virrei de Carles d'Habsburg al Principat de Catalunya–; i Grimaldi representava el napolità Restaino Cantelmo-Stuart –duc de Pòpoli i comandant en cap de l'exèrcit borbònic a Catalunya–. La Conferència de Cervera es va plantejar com una primera aproximació entre contendents per negociar un armistici.

El juny de 1713, després de vuit anys d'intensos combats, els exèrcits austriacistes i borbònics estaven en una situació crítica; tant en recursos humans, com materials, com financers. La victòria borbònica d'Almansa (Castella) –el 1707– que semblava incontestable i definitiva s'havia vist contrarestada per les victòries austriacistes d'Almenar (Segrià), de Saragossa i Villaviciosa (Castella) –el 1710– que havien reequilibrat les forces. Però dos mesos abans de la Conferència de Cervera, els contendents internacionals –França, Anglaterra, Portugal, Països Baixos i Àustria– havien iniciat converses a Utrecht per retirar les seves forces i posar fi al conflicte.

Conferčncia de Cervera. Imatge de Cervera (1700). Font Museu de Cervera

Però el Borbó hispànic únicament contemplava la possibilitat de cloure el conflicte esclafant militarment els catalans. I reduint, políticament, la nació catalana a la categoria de simple província de Castella. La Conferència de Cervera va fracassar. Pocs dies després, el 22 de juny, les parts en conflicte es van reunir de nou a l'Hospitalet (Barcelonès) i es va resoldre que els aliats austriacistes es retirarien quasi incondicionalment. Catalunya quedava sola i abandonada a la seva sort, i els braços estamentals votarien, posteriorment, la resistència a ultrança. El conflicte perdia la naturalesa que l'havia impulsat i alimentat, i es transformava en la revolució independentista de 1713-1714.