Tal dia com avui de l'any 1802, fa 215 anys, el general hispànic Joan Miquel Vives i Feliu prenia possessió de l'illa de Menorca en nom del rei Carles IV d'Espanya. Havia passat quasi un segle des que el 19 de novembre de 1708, en el context de la guerra de Successió hispànica, l'exèrcit britànic –aliat del candidat Carles d'Habsburg– havia ocupat l'illa. Posteriorment, amb la signatura del Tractat d'Utrecht (1713) que volia posar fi al conflicte, el primer Borbó hispànic va obsequiar Menorca i Gibraltar als britànics a canvi de la seva retirada. Amb breus intervals d'ocupació francesa i espanyola, Menorca va ser una possessió britànica durant 94 anys.
Quan Vives i Feliu –capità general de Mallorca– va posar els peus a Menorca es va trobar un paisatge sociològic radicalment diferent de l'illa veïna. La dominació britànica havia transportat Menorca a la modernitat. Maó i Ciutadella eren dos ports actius que mantenien rutes comercials amb els principals ports de la Mediterrània i de l'Atlàntic del nord. Les seves riques i cultes elits estaven formades per un mosaic de funcionaris i comerciants d’orígens diversos (menorquins, britànics, genovesos, provençals, catalans i grecs). El català era llengua cooficial amb l'anglès, i l’Església –tot i que el culte catòlic era respectat– havia perdut influència i poder sobre la societat.
El canvi de sobirania va ser el resultat del Tractat d'Amiens (1802) que posava fi al conflicte entre la França de Napoleó i la Gran Bretanya. En aquell conflicte –encara passarien sis anys fins que Bonaparte desplacés els Borbons del tron de Madrid–, el regne espanyol va intervenir al costat dels francesos, que havien obtingut un lleuger avantatge en els camps de batalla. En virtut d'aquell tractat, Madrid acceptava la conquesta britànica de Trinitat del 1797 (illa caribenya que formava part de l'imperi espanyol i que actualment és l'estat de Trinitat i Tobago). I, a canvi, Londres renunciava a la seva sobirania sobre l'illa de Menorca.
Gravat del port de Maó / Blog "Quina la fem"
Amb la nova dominació hispànica, la llengua catalana va perdre la seva condició de cooficialitat. Les noves autoritats hispàniques van depurar l'administració i van declarar proscrit el català –com ja ho era al Principat, al País Valencià i a Mallorca des de feia un segle–. I, naturalment, també van proscriure l'anglès. La jerarquia eclesiàstica hispànica va nomenar un nou bisbe –el castellà Pedro Antonio Juano– que va esmerçar totes les seves energies per extirpar el català de l’Església i de la societat. Menorca va entrar en un període de decadència social, cultural i econòmica, del qual no es recuperaria fins passat un segle llarg del canvi de cromos.