Tal dia com avui de l'any 1976, fa 41 anys, obria les portes al barri de Sant Galderic de Perpinyà la primera escola en llengua catalana des del decret borbònic de Lluís XIV de França (1700) que prohibia l'ensenyament en català. 276 anys després que el Borbó francès hagués declarat que la llengua catalana el repugnava i que era contrària a l'honor de la nació francesa; un grup d'activistes culturals i de pares de família creaven la Bressola de Sant Galderic, que marcaria el punt d'inici d'una dura lluita —que és patent en l'actualitat— de la societat nord-catalana amb l'Estat francès pel reconeixement, la dignificació i la normalització de la llengua i de la cultura catalanes.

La prohibició borbònica no va afectar la vida quotidiana dels nord-catalans. Les elits es van afrancesar en un procés lent que duraria més de dos segles. Però la immensa majoria de la població continuava emprant el català. El primer quart de volta repressiu el donarien, paradoxalment, els governs republicans sorgits de la Revolució francesa. A partir de 1789 s'intensificaria la prohibició amb la fabricació d'un fenomen social, polític i cultural que associava les llengües no franceses a la rusticitat i a la ideologia anti-republicana. El soyez propres, parlez français (sigueu polits, parleu francès) va ser present a totes les escoles del sistema d'instrucció fins ben entrat el segle XX.

Malgrat les polítiques repressives de París, fins ben entrat el segle XX la població nord-catalana era aclaparadorament catalanoparlant. Seria després de les victòries militars en la Primera i Segona Guerra Mundial (1918 i 1945) que els governs de París desplegarien una potent propaganda d'estat que perseguia l'eliminació definitiva de les llengües no franceses. A partir dels anys 50 del segle XX, el català viuria un retrocés important en l'ús quotidià —sobretot a Perpinyà— que amenaçaria la seva subsistència. El 1976, a Perpinyà, s'havia trencat la transmissió intergeneracional i el català ja no era la llengua vehicular dels segments més joves de població.

Obre la primera bressola a la Catalunya nord. El Soler. Font Viquipedia (1)

El Soler / Font: Viquipedia

Les escoles Bressola van ser impulsades tant per pares de família catalanoparlants com per pares de família —fills o nets de catalanoparlants— que havien estat educats a casa en francès i que tenien una veritable inquietud per recuperar i transmetre la cultura catalana. Sant Galderic seria la primera d'un total de set centres que, en l'actualitat, imparteixen els cicles maternal (l'equivalent a pre-escolar) i primari; i un més —el Soler, a l'àrea metropolitana de Perpinyà— que imparteix també l'ensenyament secundari. Les Bressola han apostat sempre per un ensenyament modern, laic i de qualitat que les ha convertit en la punta de llança de la innovació pedagògica a la Catalunya del Nord.