Tal dia com avui de l'any 1284, fa 733 anys, es lliurava –davant les aigües de Castellamare di Stabia– la batalla naval del golf de Nàpols que va enfrontar els estols de la corona d'Aragó –comandats per l'almirall Roger de Llúria– amb els del Regne de Nàpols –comandats pel príncep Carles d'Anjou–. Aquesta batalla es va lliurar en el context del conflicte que mantenien les cancelleries de Barcelona i de París pel control de la Mediterrània occidental. La batalla de golf de Nàpols va ser la reacció francesa a la batalla naval de Malta, lliurada un any abans, que havien guanyat les armes de Roger de Llúria en nom de Pere II de Barcelona i III d'Aragó.

La batalla de Malta va significar un cop duríssim per a les aspiracions franceses. Roger de Llúria, conscient de la transcendència de la victòria, havia ordenat navegar fins a les costes del Regne de Nàpols, llavors una entitat política satèl·lit de París governada per una branca menor dels reis de França, per provocar una reacció desesperada de l'enemic. El príncep Carles d'Anjou, en absència del seu pare el rei Carles, va sortir a l'encontre davant les aigües de Nàpols. Però Roger de Llúria, molt més experimentat, el va evitar i, simulant una fugida, el va arrossegar cinc milles cap al sud fins a la part més tancada del golf.

Quan l'estol de Carles d'Anjou resseguia la costa rocosa del cap de Castellamare –empaitant les naus quatribarrades– Roger de Llúria, sobtadament, va ordenar virar 180 graus i va acorralar les naus angevines entre la terra i l'enemic. Llavors va ordenar un atac proa contra estribord que va esquinçar i enfonsar una bona part de l'estol enemic. Les naus angevines que van poder corregir el rumb van ser abordades per les de Roger de Llúria. Els mariners catalans, valencians i mallorquins, més experimentats en el combat cos a cos que els francesos, van aniquilar la flota angevina. La derrota francesa de Nàpols marcaria el principi del domini absolut del casal de Barcelona-Aragó a la Mediterrània occidental.