Tal dia com avui de l'any 1863, fa 154 anys, naixia a Terrassa Alfons Sala i Argemí, a qui el 1924 el govern espanyol dirigit per Primo de Rivera nomenaria —per decret— president de la Mancomunitat (1914-1925). D'aquesta manera el govern d'Espanya el convertia en el segon president de la Mancomunitat intervinguda i en el responsable de la conclusió dels treballs de desmantellament de l'organisme preautonòmic iniciats pel seu antecessor —el també nomenat per decret Carlos de Losada— el mateix any. El rei Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera havien ordenat la liquidació de la Mancomunitat al·legant que “ayudaba a deshacer la gran obra nacional”.

Amb anterioritat, Sala havia tingut una dilatada carrera política al Partido Liberal com a diputat —pel districte electoral de Terrassa— a les Corts espanyoles. Ho havia estat, de forma intermitent, des de 1893 fins a 1922. Però des de la formació de la plataforma Solidaritat Catalana (1906), que agrupava tots els partits catalans partidaris de la recuperació de l'autogovern, es va escorar cap a posicions ideològiques conservadores i antiautonomistes. El 1918 va crear la secció catalana de la Unión Monárquica Nacional —el partit del dictador Primo de Rivera— que seria una reunió dels elements més reaccionaris i anticatalanistes del caciquisme local i oligàrquic de Catalunya.

Neix Alfons Sala, president de la Mancomunitat intervinguda. Alfons XIII, Milans del Bosch i Primo de Rivera. Font Arxiu d'El Nacional.

 Alfons XIII, Milans del Bosch i Primo de Rivera

Després del cop d'estat de Primo de Rivera (1923), que posava fi a un llarg període democràtic de mig segle iniciat amb la Primera República espanyola (1873), va col·laborar amb el nou règim repressor. Com a president —imposat i impostat— de la Mancomunitat —i al costat del governador militar de Barcelona Joaquim Milans del Bosch— va perseguir amb una obsessió malaltissa el teixit associatiu i cultural del país, provocant sonats enfrontaments amb els membres més destacats de la societat civil catalana, fins i tot amb Cambó. Va espanyolitzar la institució i la va dissoldre en el marc de les diputacions provincials. En recompensa, Alfons XIII el convertiria en Conde de Egara.