Tal dia com avui, fa 356 anys, en virtut del Tractat dels Pirineus (1659) la meitat oriental de la Cerdanya era ocupada per l'exèrcit francès. I era incorporada directament al patrimoni reial dels Borbons francesos. Es consumava la divisió de la Cerdanya en dues meitats. L'antiga Ceretània, un territori amb una tradició i una història mil·lenària, quedava arbitràriament dividida en dos estats: el regne de França i la monarquia hispànica. Viles, pobles i masos, elements que explicaven l'existència d'una comunitat sòlidament homogènia i plenament identificada, quedaven separats per una ratlla artificial que travessava el territori pel mig de la plana.

La divisió de la Cerdanya desmenteix categòricament la tesi tradicional que sosté que francesos i espanyols es van avenir per crear una frontera natural. El fals mite dels Pirineus. Una simple observació del mapa revela que la Cerdanya -en la seva totalitat- forma part de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Com el Principat d'Andorra. El Segre marca el relleu del territori, obrint la vall cap a l'Alt Urgell i inclinant-la cap a les planes de Lleida. L'Alta Cerdanya -la meitat que va ser ocupada després del Tractat dels Pirineus- és l'únic territori sota administració francesa que -físicament- forma part de la península Ibèrica.

Els negociadors francesos ja ho sabien. No en tenien prou amb la porta. Pretenien el control del llindar i del jardí. Una plataforma de projecció cap a la península a través de l'eix viari Tet-Segre, un dels passos més importants -i estratègics- per saltar els Pirineus. La via tradicionalment històrica de penetració del continent europeu cap a la vall de l'Ebre. I una de les dues vies que van vertebrar Catalunya en la seva etapa iniciàtica. La construcció del sistema defensiu francès confirma la tesi. Montlluís -la gran fortalesa del territori- és a 20 quilometres de la frontera, allà on els Pirineus separen la Cerdanya i el Conflent. La península i el continent.