Tal dia com avui de l'any 1516, fa 501 anys, s'obria i es feia públic el testament de Ferran el Catòlic, l'últim sobirà de la dinastia nacional catalano-aragonesa, que havia mort dos dies abans a Madrigalejo (Extremadura). Ferran, que era vidu de feia dotze anys d'Isabel la Catòlica, va exercir de forma independent fins a la seva mort (1516) el govern de la corona catalano-aragonesa. I va tenir certa quota de poder en el govern de la corona castellano-lleonesa, malgrat l'oposició dels estaments de poder de la Cort de Toledo. Primer com a consort de la reina, després amb el gendre Habsburg i la filla, i finalment amb l'oligarquia latifundista castellana.

El seu testament despertava un gran interès, no tan sols a Toledo i a Barcelona sinó també en totes les cancelleries d'Europa, especialment a Brussel·les -seu temporal dels Habsburg-. Ferran, en enviudar (1504), s'havia casat de nou amb una princesa francesa amb el propòsit d'engendrar un hereu que havia de ser el continuador de la dinastia nacional catalano-aragonesa. Mort prematurament aquest hereu, i mort també el gendre Habsburg -se sospita que el va enverinar Ferran-; va recloure la filla i la va apartar dels afers d'Estat. I es va quedar un net -un fill del gendre Habsburg i de la filla reclosa, de nom Ferran- que va educar personalment a Barcelona.

 

Tot apuntava que el pretès hereu Ferran es convertiria en el nou rei de la Corona d'Aragó, deixant pas a Carles -el germà gran del pretès hereu i educat a casa de l'avi Habsburg- per esdevenir rei de la Corona de Castella. La sorpresa va saltar quan el lector del testament va pronunciar el nom de Joana -la reina pretesament boja i reclosa a consciència- que seria auxiliada, en l'obra de govern, pel seu fill Carles, el flamenc. A Barcelona i a València -les dues grans ciutats de la Corona d'Aragó- ningú ho va acceptar, i ràpidament es va estendre la brama que la signatura del testament, curiosament redactat el dia abans d'una mort inesperada, havia estat falsificada.