Tal dia com avui de l'any 259, fa 1.758 anys, eren cremats vius -lligats a una estaca- Fructuós, Auguri i Eulogi, els elements més destacats de la clandestina comunitat cristiana de Tàrraco -la Tarragona romana- i del seu territori immediat. L'execució va ser presentada com una demostració pública i notòria de força del poder i es va portar a terme a l'arena de l'amfiteatre, un equipament amb capacitat per a 10.000 espectadors destinat a espectacles de masses, bàsicament lluites i batalles amb persones i animals. Amb la mort de Fructuós -bisbe-, i Auguri i Eulogi -diaques-, la nombrosa -i clandestina- comunitat cristiana de Tàrraco quedava literalment decapitada.
Una representació de Tàrraco
La història el presenta com el primer martirologi cristià a les províncies d'Hispània. Però, al marge d'aquest fet, l'execució de la cúria cristiana de Tàrraco ens dibuixa el paisatge social de la metròpoli hispànica. Tàrraco, amb 30.000 habitants, era la gran urbs de la Hispània romana. Barcino (Barcelona), Ilerda (Lleida) o Emporion (Empúries) no superaven els 5.000. La capital política, cultural i econòmica de facto de l'espai peninsular. Dos segles abans Pau -un dels apòstols més rellevants- conscient de la importància de la ciutat, hi havia esmerçat molts esforços a crear una comunitat estable que impulsés la difusió del seu missatge al conjunt dels territoris hispànics.
L'any 259 les comunitats cristianes s'havien convertit en lobbies clandestins que exercien una gran influència en tots els estrats de la vida urbana. Els estaments de poder, formats per una oligarquia terratinent d'origen colonial -el patriciat urbà-, contemplaven el cristianisme com una forma de contestació a les profundes desigualtats -socials, polítiques i econòmiques- que marcaven aquella societat. L'Imperi ja estava sumit en una profunda crisi que posava en qüestió el sistema. I el cristianisme, més que una religió, era una ideologia que havia arrelat amb força en les capes més humils de la societat urbana. I que prosperava, progressivament, cap a estrats mitjans fent trontollar el model de poder, i de retruc l'estatus dels privilegiats.