Tal dia com avui, fa 84 anys, es constituïa el primer Parlament de la Generalitat republicana. Era el primer cop -des de les Corts del 1705- que Catalunya reunia la representació de la nació. Es va triar aquesta data perquè -pràcticament- coincidia amb el 227è aniversari de la darrera convocatòria de Corts -l'equivalent a l'obertura del Parlament en el règim foral català-, prèvia a la derrota del 1714. Aquella sessió inicial -la del 1932- va estar presidida per Lluís Companys, que un any més tard -la diada de Nadal del 1933- en la seva qualitat de president del Parlament de Catalunya, assumiria -amb la mort sobtada del president Macià- la presidència de la Generalitat.

El camí cap a la constitució del Parlament va ser llarg i complicat. Havien passat 18 mesos des de la proclamació de la República catalana (1931). Les dretes conservadores espanyoles havien desfermat una campanya de desprestigi i de boicot contra Catalunya que va alentir els tràmits d'aprovació de l'Estatut a les Corts de Madrid. Finalment, el 20 de novembre es van poder celebrar les eleccions al Parlament, que van donar la majoria absoluta a Esquerra Republicana de Catalunya, que es presentava com una aliança de partits catalanistes d'esquerres i obreristes -independentistes i federalistes- que gravitaven sobre la figura política de Francesc Macià.

Aquell Parlament estava format per 85 escons. Les aliances prèvies revelaven una polarització en l'escenari clàssic dreta versus esquerra. Però netament català. ERC va obtenir 56 escons, que amb les seves marques territorials i sindicals, en sumava 67. En segon lloc, i a una distància considerable, la Lliga Regionalista de Ventosa i Calvell i la seva marca confessional (Unió Democràtica) en sumaven 17Acció Republicana Catalana, que disputava l'espai electoral a la Lliga, en va obtenir 1. I finalment, la societat catalana va castigar durament l'estratègia d'enfrontament civil del partit lerrouxista espanyolista, amb un pèssim resultat que no li permetia tenir representació parlamentària.