Tal dia com avui de l'any 1519, fa 498 anys, moria a Wels (Àustria) Maximilià d'Habsburg -rei d'Àustria- emperador del Sacre Imperi i sogre de Joan d'Aragó i de Joana de Castella (el primer i segon fills dels Reis Catòlics). Era, per tant, consogre de Ferran i d'Isabel, i és el punt inicial d'una relació -que duraria dos segles- entre la dinastia Habsburg i el tron hispànic. Maximilià i Maria –la seva dona i reina dels Països Baixos- van construir una unió dinàstica que confederava els respectius dominis. Una operació similar a la que portaven a terme els Trastàmara (Ferran i Isabel) a la península Ibèrica, amb les corones catalano-aragonesa i castellano-lleonesa.
Àustria i els Països Baixos formaven part del conglomerat germànic: el Sacre Imperi; un edifici polític que, salvant les distàncies, era una organització similar a l'actual Unió Europea. Un mosaic de regnes i principats independents que es coordinaven amb la figura d'un emperador, inicialment un càrrec electe que en temps de Maximilià s'havia convertit en hereditari. Maximilià i Maria eren les figures polítiques més rellevants de l'Europa central, en la mesura que Ferran i Isabel ho eren en l'Europa meridional. El projecte comú (d'Habsburgs i de Trastàmares) de reeditar la confederació europea del medieval Carlemany, estava condemnat a trobar-se.
Maximilià i Maria van tenir dos fills: Philippe va ser casat amb Joana -la loca-, filla de la catòlica parella hispànica. I Margarite amb Joan -l'hereu dels catòlics-, mort prematurament sense descendència. Cap dels quatre van arribar a regnar. Maximilià i Ferran -els dos consogres- van conspirar permanentment per evitar-ho. El Catòlic va adoptar un net –de nom Ferran- per convertir-lo en hereu. I Maximilià va fer el mateix -de nom Carles- que en arribar al tron, va materialitzar el triomf dels Habsburg sobre els Trastàmara; la pinça d'Àustria i Castella sobre Aragó, el precedent més remot de la cita contemporània de la comtessa d'Aguirre: “antes alemanes que catalanes”.