Tal dia com avui, fa 111 anys, un grup de 300 oficials i soldats de l'exèrcit espanyol van assaltar i destruir la redacció del setmanari satíric català Cu-Cut!, situada al carrer Escudellers, 34, de Barcelona. El Cu-Cut! era una publicació propera a la Lliga Regionalista, la primera força política del Principat. La Lliga -i per extensió una majoria de la societat catalana- tenien un pèssim concepte de l'estament militar espanyol. Era vist com una institució anacrònica i obsoleta, que simbolitzava els contravalors més detestables de l'Espanya rància, arnada, atàvica i eterna de fàbrica castellana. I a la qual -perdudes les colònies d'ultramar- només li restava la missió de reprimir Catalunya.
El 23 de novembre -dos dies abans de l'assalt- el Cu-Cut! va publicar -en el seu número 204- una il·lustració en portada que satiritzava el seguit de derrotes militars que havia patit l'exèrcit espanyol. Pel Cu-cut! era un tema recurrent que -en clau humorística- responia al sentiment d'indignació que cobria la societat catalana per la pèssima gestió governamental en les crisis de Cuba, Puerto Rico i Filipines (1898). No s'entenia la incapacitat espanyola per negociar una sortida a la crisi que hauria permès mantenir la influència comercial. Però, sobretot, no s'acceptava l'elevat cost de vides humanes -les lleves forçoses- perdudes en unes guerres considerades innecessàries.
L'acudit que va provocar el malestar dels militars
L'assalt i destrucció del Cu-Cut!, lluny de tenir les conseqüències que havien previst els militars, va significar un detonant en l'escalada de tensió entre Catalunya i Espanya. Es van vendre 60.000 exemplars del número 204 en una ciutat de poc més de 500.000 habitants. El govern espanyol, espantat, va decretar la suspensió de les garanties constitucionals en territori català. Es van produir mobilitzacions massives que prenien el relleu de les grans manifestacions del Tancament de Caixes (1899). I el catalanisme polític va reaccionar unificant totes les seves forces. Naixia Solidaritat Catalana, el primer gran moviment polític unitari català, que reunia des del carlisme tradicionalista al republicanisme progressista.