Tal dia com avui, fa 91 anys, el tinent general Milans del Bosch, governador civil de Barcelona, ordenava la clausura del Camp de les Corts, l'estadi del F.C. Barcelona. Els fets que la van motivar remuntaven a mig any abans. El F.C. Barcelona havia de jugar un partit de futbol amistós contra el C.E. Júpiter -llavors un dels equips potents de la ciutat-. El matx havia de ser un homenatge de la societat barcelonina a l'Orfeó Català -entitat senyera del catalanisme cultural- que havia estat represaliada pel mateix Milans del Bosch -cal apuntar que seria l'avi del colpista del 23-F- en el context polític de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) en el regnat d'Alfons XIII.

El club blaugrana, després de múltiples gestions, va obtenir l'autorització governativa. Però Milans del Bosch -en un acte de supèrbia despòtica- va ordenar interpretar -en els moments previs al partit- l'himne espanyol, la Marxa Reial.  La resposta dels 30.000 espectadors que omplien les grades va ser una xiulada monumental que va emmudir l'himne. En canvi, quan la banda musical de la British Royal Marine, que aquells dies era a Barcelona, va interpretar l'himne britànic, el públic li va dedicar una salva d'aplaudiments. El govern espanyol, contrariat i irritat, va optar per mostrar la seva cara més autoritària i punitiva, i va ordenar la clausura de les Corts durant sis mesos.

Milans del Bosch era un sinistre personatge molt temut. Amb l'esclat de la gran crisi del 1918, com a governador militar va col·laborar estretament amb Martínez Anido -governador civil de qui es sospitava que havia ordit l'assassinat de Layret- en la repressió armada de les vagues obreres. Va armar el Sometent -grups paramilitars d'ideologia ultracatòlica- que aterrien els vaguistes. I va armar també els pistolers de la patronal -delinqüents convertits en mercenaris-  que assassinaven els líders obrers. Un furibund anti-obrer -i anticatalanista- que va alimentar -a propòsit- el clima de violència que desembocaria en la guerra urbana del pistolerisme sindical.

Alfons XIII, Primo de Rivera i Milans del Bosch