Tal dia com avui de l'any 1911, fa 106 anys, un temporal de categoria ciclònica va colpejar la pràctica totalitat de les costes de Catalunya i del País Valencià, amb especial virulència sobre els trams entre Calella i Barcelona, entre Sitges i Cambrils i entre Sant Carles de la Ràpita i Gandia. La matinada del 31 de gener es va produir una combinació d'elements que van provocar la tormenta perfecta. El front de la tempesta -situat al golf del Lleó- es va desplaçar a gran velocitat en direcció nord-sud cap a la costa peninsular, escombrant tot el que trobava al seu pas. Aquest tipus de fenòmens, amb els recursos tecnològics de l'època, eren impossibles de predir.

Les flotes de pescadors catalanes i valencianes havien sortit a la mar. El temporal els va abastar feinejant i les conseqüències van ser tràgiques. La velocitat i la virulència del temporal van impedir que moltes barques poguessin retornar a la costa. Va provocar diversos naufragis que es van saldar amb un balanç de 141 pescadors morts -85 a Catalunya i 56 al País Valencià. Les confraries més castigades van ser les de Barcelona -amb 28 víctimes mortals-, de Peníscola -amb 27 víctimes mortals-, i la de Cambrils -amb 15 víctimes mortals. La jornada més tràgica de la història de la pesca catalana i valenciana.

Pescadors i familiars a la platja de Cambrils

Els pescadors que van morir eren l'única font de recursos de les seves famílies, que es van veure abocades a la subsistència caritativa de les seves societats locals. També els supervivents es van veure afectats. La majoria de les viles marineres no disposaven de port.  Era el cas de Calafell o de Torredembarra. El temporal va destruir les barques atracades a la platja -les que havien escapat del temporal-, i va provocar una situació de ruïna entre els armadors i de precarietat entre els pescadors jornalers. Tres anys més tard la recent constituïda Mancomunitat de Catalunya destinaria la primera partida pressupostària de la seva història a la construcció de ports.