Tal dia com avui de l'any 1149, fa 868 anys, Ramon Berenguer IV -comte independent de Barcelona- signava la donació d'una amplia extensió de terres del paratge anomenat Populetum (Conca de Barberà) a l'Orde del Cister per a fundar-hi un monestir reproduint els esquemes de la casa matriu de Fontfreda (Llenguadoc). Populetum, que en llatí vulgar significa albereda, era un indret selvàtic i despoblat en terra de frontera. Poblet seria, inicialment, un assentament estable per consolidar el domini de la zona. En el decurs del temps guanyaria prestigi i dimensió i es convertiria en un dels grans actors del poder i en el panteó de la casa reial catalano-aragonesa.
Quan els comtes barcelonins van incorporar aquella regió als seus dominis hi van trobar un poblament feble format per petites comunitats de pagesos que s'havien endinsat en terra de frontera -terra de ningú- fugint de l'escassetat de recursos i de la violència que exercien els petits senyors feudals -la classe militar subordinada als comtes- sobre els pagesos. La revolució feudal de l'any 1000 havia convertit Europa en un gran escenari de violència -alimentada a propòsit pels petits senyors feudals- que pressionaven els pagesos perquè els cedissin la propietat de la terra -que passaven a treballar com a llogaters- a canvi de la seguretat de les seves vides.
L'establiment de Poblet va ser la fi d'aquelles comunitats de pagesos lliures que havien prosperat lluny de la superpoblació i de la violència feudal. Va ser concebut per enquadrar la població existent i l'allau immigratori que arribaria posteriorment conduit pel poder. Va exercir com un senyor feudal impersonal amb la particularitat que, en ser un establiment del Císter, l'organització es va plantejar com una gran factoria. Al voltant del monestir es van crear molins d'oli, cellers de vi, carbonells, quadres i obradors de bast, de fusta i de vidre; atesos per mà d'obra no religiosa subordinada a l'abat del monestir. Una força productiva que seria la base de la riquesa de Poblet.