Tal dia com avui de l'any 1521, fa 496 anys, era executat Vicent Peris, líder de la revolució de les Germanies valencianes, un gran moviment social i polític que va esclatar en el context de les crisis sistèmiques que sacsejaven Europa, i que albiraven el final d'una època i l'inici d'una altra. Les Germanies valencianes -i les mallorquines- van ser una explosió de descontentament contra un sistema decrèpit i inservible i contra uns governants incompetents i antisocials, en la mesura que ho havien estat també les revolucions de les jacqueries occitanes, els irmandinhos gallecs, els remences catalans, els ciompi toscans o els comuneros castellans.

Dos anys abans la plenitud social i econòmica valenciana semblava haver tocat a la seva fi. València -amb 100.000 habitants- era la ciutat més poblada i més rica del Estats catalano-aragonesos. Feia un segle que havia desplaçat Barcelona com a capital econòmica i cultural de la Corona d'Aragó, i competia amb les grans urbs del sud d'Europa pel lideratge a la Mediterrània. En aquell context les oligarquies dominants van trencar les regles del joc que havien impulsat i encimbellat la societat i l'economia valencianes. Es va produir una progressiva marginació política de les classes populars representades a les institucions per l'artesanat urbà.

Valčncia. Finals  Edat Mitjana

La ciutat de València a finals de la Edat Mitjana

Però l'espurna que va provocar la revolució va ser l'atac de les oligarquies als gremis. Els grans mercaders van desviar la fabricació cap a entorns no professionals amb el propòsit d'abaratir els costos i incrementar els guanys. Es va produir un col·lapse que va rebentar els salaris i va desprestigiar els oficis. Artesans i petits comerciants es van aliar per revertir la situació, i van proposar la creació d'una República seguint el model dels petits Estats de la península italiana. Poc després la revolució prendria forma i els agermanats derrotarien militarment l'aliança de forces formada per les oligarquies valencianes i la corona hispànica.

Aviat, però, van sorgir les primeres desavinences en el partit agermanat. Peris, que havia estat un dels dirigents de la revolució des de l'inici, va assolir el lideratge quan la facció anomenada radical -que representava les bases- es va fer amb el control del moviment. Els moderats van reaccionar buscant, al marge dels líders, una fi negociada del conflicte. I Peris, en un intent desesperat per cohesionar de nou el moviment, es va introduir clandestinament a València. Detingut i empresonat, el 3 de març de 1521 era executat i la revolució agermanada entrava en un pendent de crisi que la conduiria a una derrota que segava, sobtadament, l'etapa històrica de la plenitud valenciana.