Tal dia com avui de l'any 1815, fa 202 anys, les potències europees guanyadores de les guerres napoleòniques reunides a Viena -per redibuixar el mapa polític d'Europa- votaven un acord de caràcter universal que abolia el tràfic d'esclaus. Aquest acord feia referència expressa al tràfic, però en cap cas penalitzava la tinença. Gran Bretanya -com a potència guanyadora- aconseguia imposar les seves tesis, tot i que quedaven en la categoria de “recomanacions”. La societat britànica -immersa en unes profundes transformacions socials per efecte de la industrialització- havia lliurat una intensa batalla -ideològica i política- que havien guanyat els abolicionistes.
Les relacions comercials entre la burgesia mercantil catalana -en procés d'industrialització de la seva activitat- i les oligarquies criolles de l'Amèrica colonial -que basaven la seva riquesa en la mà d'obra esclava- eren molt intenses. En aquest context va sorgir un tràfic il·legal -un mercat negre- format per armadors catalans que burlant els bloquejos navals continuava proveint els mercats d'esclaus de Cuba o de Puerto Rico. L'antropòleg Gustau Nerín -periodista d'El Nacional- publica a Pòrtic un excel·lent treball de recerca Traficants d'ànimes. Els negrers espanyols a l'Àfrica -molt recomanable- que ha estat premiat amb el Carles Rahola d'assaig
A Catalunya van destacar -entre molts- els traficants Pere Gibert -d'Altafulla-, Francesc Rovirosa -de Vilanova i la Geltrú-, Antoni Vidal -de Sant Feliu de Guíxols- o Pere Manegat -de l'Escala-, personatges que, amb anterioritat, ja formaven part de les seves respectives elits locals. Però els qui van fer una fortuna colossal amb el tràfic de persones -entre alguns- van ser els Samà -de Vilanova i la Geltrú-, els Vidal-Quadras -de Sitges- i els López-Güell -de Barcelona-. Nissagues que es van convertir en les elits econòmiques de Catalunya. Fortunes que serien l'origen dels capitals d'una part important de la iniciativa fabril i bancària de la Catalunya de la Revolució Industrial.