Tal dia com avui de l'any 1789, fa 228 anys, esclatava a Barcelona una revolta urbana -inicialment protagonitzada per les dones- que s'anomenaria el Rebombori del Pa. L'esclat d'aquesta revolta era la culminació d'una situació de descontentament social que tenia el seu origen en l'increment brutal dels preus dels productes bàsics d'alimentació. Especialment el pa -la base de la dieta alimentària de les classes populars-, que en un període de 6 mesos havia incrementat el preu un 50%. Les dones de les classes populars, que sostenien la família amb el salari molt limitat del marit, es van revoltar i van cremar el Pastim, el forn central del municipi de Barcelona.
A través del Pastim les autoritats municipals regulaven el preu públic del pa, i impedien l'especulació de preus. Però l'any anterior (1788) l'Ajuntament de Barcelona havia iniciat la privatització del Pastim, que va acabar en mans de l'empresa Torres y Compañía. La relació evident entre els governants de l'Ajuntament, els adjudicataris del servei, i l'administració borbònica del Principat dibuixava un triangle de complicitats que no va passar per alt en la societat barcelonina del 1789. El dia de la revolta, a més del Pastim, les dones van envoltar la casa del capità general borbònic de Catalunya -conde del Asalto- amb el propòsit de cremar-la.
Asalto es va refugiar a la Ciutadella i va ordenar diverses càrregues de cavalleria contra la població civil, que van causar dotzenes de morts tant entre els soldats com entre les revoltades i els revoltats -llavors ja s'hi havien afegit els homes-. Espantat pel caire dels esdeveniments, Asalto va cedir a les reivindicacions populars i va ressituar el preu del pa als nivells anteriors a la privatització del Pastim. Torres y Compañía no es va quedar amb els braços plegats i va elevar una protesta a la cort de Madrid. La reacció del govern espanyol va ser cessar fulminantment Asalto i substituir-lo pel comte de Lacy, que només posar els peus a Barcelona va desfermar una repressió brutal.
Lacy va fer detenir centenars de persones. I va resoldre el conflicte condemnant a galeres 90 persones, i executant-ne sumàriament unes altres sis: cinc homes i una dona. Aquesta dona, que es deia Josepa Vilaret, coneguda popularment com La negreta va esdevenir una icona d'aquella revolta. Era una dona casada amb un criat i mare de dues criatures, i el seu lideratge en la revolta no va estar mai provat. Però la seva condició de classe i la seva ètnia -l'apel·latiu popular responia molt probablement al color de la pell- la van convertir en una víctima propiciatòria d'aquell règim classista, etnicista i patriarcal. Una mort convertida en mite que, malauradament, cauria en l'oblit.